O a la merda. La seva pudor és total i el destí, el seu destí final són les clavegueres habitades per rates exactament com ell. De ment podrida, de repugnància total, de perversitat inesgotable, desapareix de moment de l'escenari. Però tornarà, tornarà. Ara, aquest no-ciutadà pot triar i més enllà de l'article qualificatiu/desqualificatiu esmentat, té altres alternatives. Per exemple, ximple (no, que l'individu psicològicament és més complex que el que sembla), imbècil, cretí, babau, tros d'ase....I així ho podríem fer-ho fins l'infinit. Aquesta cosa -no és persona, és una cosa, un espècie d'elefant salvatge que brama i només brama- dies passats a la fi aixecar el vol cap a altres terres i dominis. La ciutat, de sobte, restà quieta, muda, silenciosa, aquest silenci que es produeix a tot arreu després de la tempesta. Políticament incorrecte des de la seva postura d'extrema dreta, estilísticament a l'altura d'un Mussolini qualsevol, ben protegit per grups de pressió econòmics molt interessats en finançar-lo. Amic dels blancs i enemic dels negres i altres hispànics, la seva presència embrutà tot allò que tocava com si fos un rei Mides a l'inrevés. I ara les conseqüències. Altres països el volen imitar fil per randa. El seu verí arriba a tot el món. Brasil, Hongria, Anglaterra, França, Israel, Alemanya, Itàlia, Espanya on l'extremíssima dreta el copia mentre Isabel Díaz Ayuso s'ofereix com alumna aplicada. «Es decir -escriu Lluís Bassets a El País- solo una mentira inmensa puede envolver el torrente de mentiras que le ha aupado y no ha cesado de acompañarle...».
