Al matí de Puig des Molins, cel blavíssim, de llum inaprensible i una mica magnètica. Vent glaçat de tramuntana dur i obert, un sol de gener -recordau les minves ara properes- crea un espai d'illes, de roques, platges, de sorres ara humides. Alhora solitud i bellesa matisada per una fullaraca de difunta tardor. Però al marge -o no- de lirismes de qualsevol poeta de cap de setmana, al Puig des Molins arriba un motorista que en un principi sembla un repartidor de tele-pizza a domicili. Llavors el poeta emèrit es sorprèn per l'arribada de l'intrèpid motorista. «Vinc -diu- de part de Melcior, Gaspar i Baltasar Porcel. Porto regals per al poeta solitari». Oberta la caixa, però no la de Pandora, els obsequis colmen la seva esperança i expectatives: roba de qualitat, delicada i exquisita. Un regal reial on la guapa Pilar ha intervingut en l'assumpte en qüestió. Llavors el representant de SS.MM. desapareix per entre una suau ombra de boira discreta, hivernenca, que tot just ara mateix neix. «Per una vegada -diu el poeta- els mags han estat a l'altura de les circumstàncies...».
Després la vida, impassible a qualsevol esdeveniment, fa el seu camí a Vila conclosos els nadals, festes passades coques menjades, de fa uns dies. Vol recuperar el ritme i l'equilibri. Difícil, massa torró, massa cava, massa 69. Foren dies d'intensitat i disbauxa, d'alegria i campanades al vol de la mitjanit perquè d'immediat tot retorni al punt habitual i serè. De tota manera, el ciutadà fa esforços per recuperar-se. La tristesa del fet de superar la vida quotidiana i monòtona és un colp dur. A les portes de Sant Antoni, patró dels porquets. I si de porcs es tracta convindria posar al mateix paquet a l'imbècil de Donald Trump, ara molt deprimit per haver de sortir de la Casa Blanca. Paral·lelament a tot això, una al·loteta de l'Eivissa profunda coneguda com Chanel número 5 s'emociona i plora desprès de veure 'Deseando amar', de Wong Kar-Way. Lògic, com diria Juan Manuel Sánchez-Ferreiro/Ibiza mon amour.
To be continued.
