Em comenta un amic que un conegut seu argentí, immigrat a la nostra illa, home de condició humil, fa uns dies se'l va agafar i li va explicar per què s'ha fet de Vox. La raó fonamental que li va donar és que Vox vol primar la immigració procedent de l'Amèrica llatina per sobre de la procedent del nord d'Àfrica, perquè els africans són musulmans i els americans solen ser cristians i «perquè és més fàcil la integració dels hispanoamericans, per la qüestió de la llengua». Atenent a alguns principis bàsics de la sociolingüística, emperò, se'ns manifestaria exactament el contrari: els immigrats que arriben a les nostres illes i parlen una de les dues llengües oficials (que és la mateixa pera tots ells) són més difícils d'integrar lingüísticament perquè no necessiten l'altra (la nostra) per a res i, per tant, poden estar anys i panys entre nosaltres sense arribar a parlar català. Per als que provenen d'altres llocs del planeta, en canvi, la qüestió no té controvèrsia: hi ha dues llengües oficials, i teòricament s'han d'aprendre les dues. Encara que, certament, a la pràctica, molt n'aprenen només una. Però a l'hora de l'escolarització dels infants, per exemple, no es produeixen moviments resistencials entre els pares i les mares, com sí que ocorre amb els que teòricament es troben 'més integrats lingüísticament'.

Els extremistes de Vox també diuen, sense gaires elements per poder provar-ho, que la Generalitat de Catalunya (de vegades també ho fan extensiu a la Generalitat valenciana i al Govern de les Illes Balears) ha promogut la immigració magribina per damunt de la hispanoamericana per 'hispanofòbia', perquè els magribins en principi no parlen espanyol i els hispans sí que en parlen i, per tant, són més bons de comprar sopars de duro els àrabs i els amazics que no els colombians o els argentins. Qualsevol llista d'alumnes del Consorci per la Normalització Lingüística, al Principat, o de l'Institut d'Estudis Baleàrics, a les Illes Balears, desmentiria aquesta teoria. La majoria dels estudiants de Català d'ambdós organismes són procedents de l'Amèrica llatina. També n'hi ha, evidentment, de tota la resta de procedències. I immigrats de segona o de tercera generació procedents de les àrees més deprimides d'Espanya, venguts aquí (els seus ancestres) fa dècades, però no incorporats lingüísticament, de manera plena, a la nostra societat.

Posar-nos a discutir sobre si són més incorporables lingüísticament els magrebins o els sudamericans no duu enlloc. Es tracta d'un diàleg estrictament bizantí (en la mesura en què bizantinament es pugui dialogar). Perquè la clau de la incorporació civil al nostre país no la tenim nosaltres, sinó que la té l'Estat espanyol. I moltes vegades juga, descaradament, a fer impossible la integració sociolingüística. O fins i tot a penalitzar-la. Basta posar d'exemple un cas al qual ja m'he referit alguna altra vegada. Fa un parell d'anys, es va denegar la nacionalitat espanyola a un jove d'origen xinès per manca d'integració lingüística. L'home parlava un valencià pràcticament perfecte (vivia en un poble de majoria catalanoparlant de la demarcació d'Alacant), però no havia après prou bé l'espanyol. Qui hagués de concedir-li la nacionalitat, en nom de l'Estat espanyol, va considerar que l'home no estava prou ben integrat lingüísticament. Quan, objectivament, hi estava molt més que la gran majoria dels castellanoparlants que viuen, avui, a Eivissa (bona part dels quals tenen la nacionalitat espanyola sense cap problema, majoritàriament ja de fàbrica).

Si la clau de la integració civil la tengués el Govern de les Illes Balears, la incorporació sociolingüística no comportaria cap tipus de problema. Tothom intuïria, directament, que la llengua pròpia del país seria també la llengua d'incoporació a la nostra societat. I la cosa no tendria cap tipus de problema. De passada, ens estalviaríem totes aquestes càbales bizantinoides que ara ens ocupen el cervell molt més del que caldria. I que ens fan pensar en clau de poble colonitzat, en comptes de veure'ns com una població normal i corrent, com qualsevol altra.

Perquè els immigrats, a qualsevol lloc del món, el primer que volen fer és integrar-se a la població d'acollida. Tots tenen deler per aprendre la llengua del país on han anat a parar (tret que ja la sàpiguen, o així s'ho pensin), tots fan mans i mànegues per adoptar-ne costums socials immediatament, tots en volen fer part en el menor temps possible, tots volen deixar de ser immigrats per passar a ser ciutadans de ple dret del país. Tots. Si, en algun lloc, com ocorre entre nosaltres, això no funciona de manera natural, vol dir que hi ha algú que ho impedeix. En el nostre cas, l'Estat espanyol. I que suplanta la nostra identitat per imposar-hi la seua. Per això, aquests dies podem veure tants sudamericans (també algun àrab, però menys) portant mascaretes amb la bandera monàrquica. Ara que la monarquia fa aigües pels quatre costats.