Pirata és una paraula característica d'Eivissa. I no només per la influència històrica dels atacs dels pirates turcs o barbarescos en l'arquitectura defensiva o perquè el principal monument del Port d'Eivissa estigui dedicat als corsaris, o sigui als pirates legals eivissencs. Pirata segueix sent un terme actual a Eivissa. Només en l'ultima setmana en titulars d'aquest diari, pirata, i el seu sinònim filibuster, han sortit diverses vegades, aplicats a les festes il·legals. Altres estius, aquest ja ho veurem, 'taxi pirata' ha set un dels termes de la temporada. Altres formes de pirateria, com 'establiment pirata', 'allotjament pirata', 'festa pirata', 'iot pirata', etc. no tenen tanta tradició terminològica, però sembla que van reclamant el seu lloc a la cançó de cada estiu.
El diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans dóna tres accepcions per a la paraula 'pirata'. La primera es refereix a la imatge típica que ens ve al cap en pensar en John Silver de 'L'illa del Tresor' de Robert Louis Stevenson o en Jack Sparrow (Jaume Teulat si fos de per aquí) de 'Pirates del Carib': «Lladre de mar, que corre pels mars per fer presses». D'aquests, més enllà de les pel·lícules, en queden pocs, encara que alguns, que segueixen amenaçant el trànsit marítim mundial a l'estret de Malacca o a les costes de Somàlia, han protagonitzat episodis sonats no fa tant. La segona accepció del diccionari de l'Institut és d'ordre moral: «Persona cruel i aprofitada». D'aquesta mena de pirates, de persones cruels i aprofitades, n'està ple per tot, no només Eivissa. La tercera accepció és interessant per fixar el problema de la pirateria en termes contemporanis: «Mancat de la deguda llicència». Els temes que esmentàvem al principi cauen clarament en aquesta categoria, que a més serveix per encabir en el sector genèric de la pirateria altres activitats com 'traficant' (de drogues, d'armes o de persones, etc.), 'furtiu' (pescador o caçador), per no dir tot l'àmbit de l'ocupació il·legal de l'espai públic en la construcció i l'urbanisme. Això permet generalitzar el problema i donar-li perspectiva, perquè una cosa és que hi hagi algunes activitats que es realitzin en els marges de la llei i una altra que els marges de la llei siguin un escenari significatiu de l'activitat econòmica d'un territori.
Tenc l'estómac delicat i per això només vaig aguantar la meitat del primer episodi de 'White Lines' i prou. Després he llegit alguns articles que s'han publicat al respecte. Però quan va sortir la notícia dels 150 quilos de cocaïna surant als Freus vaig pensar que la realitat sempre millora la ficció. Des d'un punt de vista liberal cadascú hauria de poder consumir el que lliurement vulgui. I hi ha arguments per plantejar un debat a nivell planetari sobre la legalització de les drogues. És possible que la legalització contribuís a disminuir els problemes socials, sanitaris i econòmic associats al tràfic il·legal. És possible, no ho se, no és el meu tema. Ara bé, que mentre tot això sigui il·legal, el lloc on venir a traficar i venir a consumir per excel·lència ('I took a pill in Ibiza') sigui Eivissa és una marca empipadora. L'illa dels pirates de les drogues. Guanya fama i posa't a jeure!
Sobre la legalització o la il·legalització de la prostitució també hi ha un debat interessant a mig món. Però el que passa a Eivissa cada estiu (a veure aquest estiu) és una altra cosa, una inflació del negoci de la carn que bat rècords, en tots el segments del negoci, per dir-ho així, des del serveis de luxe als iots o mansions al serveis a peu de carrer. I una part significativa d'aquest negoci està controlat per màfies, per pirates que exploten persones. Diumenge passat en aquest diari un comissari de policia explicava que a Eivissa a l'estiu el tràfic de persones és un problema molt gros. Guanya fama i posa't a jeure!
S'ha parlat molt aquests dies de les festes pirata, dels pirates que volen aprofitar el tancament de les discoteques per muntar festes a les cases particulars. Aquest tema, que és un maldecap cada estiu, ara pot ser criminal si d'algun d'aquests saraus salta una espurna de coronavirus. Si les autoritats i els empresaris dedicassin una petita part del temps que s'ha dedicat els últims anys als taxis pirata a aquest tema la sensació d'impunitat no seria tan grossa. La llista no s'acabaria mai. A les pel·lícules de pirates sempre hi havia algú que els perseguia. Aquí hi ha pirates que fan i desfan amb impunitat, construeixen, privatitzen trossos de litoral o altre espais públics i ningú els diu res. Guanya fama i posa't a jeure!
L'Illa dels pirates i dels corsaris de fa segles s'ha convertit en l'illa de la pirateria postmoderna. Això crea un munt de problemes immediats amb derivades socials, laborals, sanitàries, fiscals, urbanístiques, polítiques, etc. evidents per a qui ho vulgui veure. Però a més, alimenta un cercle viciós que afecta a la reputació i a la convivència. Toca despertar-se!
@joanribastur
