Aquestos dies els centres educatius públics de les illes Balears han rebut la quantitat corresponent als pressupostos del 2020 i aquells centres que disposaven d'estalvis han vist reduïda la seva dotació econòmica per la disposició final quinzena de la Llei de Pressupostos, que modifica aquesta assignació als centre educatius que tenen un romanent acumulat. Un nou despropòsit de la conselleria d'Educació que ha deixat a molts de centres sense una part important del pressupost que els hi corresponen per a enguany.
Seria una mesura raonable si els centres de primària i secundària tinguessin un superàvit de l'anterior assignació pressupostària, això serien romanents. En molts de casos però, no es tractava d'un romanent d'anteriors assignacions, sinó que són ingressos adquirits mitjançant altres fonts de finançament: per aportacions de programes finançats amb fons europeus, d'aportacions de les famílies per a sortides i viatges d'estudis o per a material dels nens i nenes, premis, subvencions, etc. Sous que han rebut i estalviat per dur a terme projectes concrets que no sufraga la conselleria, com subvencionar projectes, pagar auxiliars de conversa, realitzar petites millores o manteniment de les instal·lacions, nous ordinadors o pissarres digitals, mobiliari, material i un llarg etcètera. En molts casos, estalvis que demostra eficàcia i previsió en la seva gestió per a fer front a nous projectes o imprevistos que no assumeix la pròpia conselleria. Perquè cap centre desitja que es tornin a donar situacions del passat, com veure's condemnats a no poder encendre la calefacció, deixar factures pendents o haver de racionar material i fotocòpies, etc.
La conselleria en cap cas podia considerar aquests estalvis, que tenen altres fonts d'ingressos diferents a la pròpia administració, per realitzar 'ajustos' en les partides que es designen als centres per a aquest nou curs, fan comptes amb uns diners que en molts casos no és seu i perjudiquen els projectes de centre als quals estaven destinats aquestos estalvis. Els anomenats 'ajustos' en realitat no són més que unes retallades encobertes, que tindran com a conseqüència que alguns equips directius han d'aturar projectes que tenen previst afrontar enguany i per als quals portaven diversos cursos estalviant.
En definitiva, es castiga els centres que més han estalviat reduint l'assignació corresponent a aquest curs, sense tenir en consideració quin era l'origen d'aquests estalvis ni a quina finalitat estaven destinats. No s'han preocupat en preguntar als centres per la seva contabilitat, de sobte i sense remei s'han dut a terme unes retallades en els pressupostos per estalviar-se milió i mig d'euros.
La torpesa amb què ha actuat la conselleria d'Educació, sense preveure el malestar que provocaria una mesura d'aquestes característiques, ha estat majúscula. Ja no pel fet de no poder frenar la conselleria d'Hisenda, que feia temps que anava darrere els comptes dels centres, sinó per la incapacitat del conseller d'explicar quin era l'origen del romanent d'aquestos i donar solució abans d'apropiar-se d'uns sous que no els pertanyen.
En la passada legislatura la conselleria va ser incapaç d'arribar a un acord de millora per al conjunt dels docents. Això ja fa temps que retrona en la mesa sectorial, però de moment la conselleria es dedica a fer pilotes fora, ni una paraula. El malestar a la Feccoo va en augment. El fet que s'intenti donar solució creant un grup de treball on hi seran les famílies, l'administració i associacions de directors i no la representació del professorat no l'acabem d'entendre. Un nou desencert. O és que el professorat no tenim res a dir en aquest grup de treball?
La realitat és que les dades mostren, especialment a les Pitiüses, que el nombre d'alumnes als centres continua creixent, les ràtios estan en els màxims legals i cada curs s'obren nous grups augmentant el nombre de línies en aquells centres on encara queden espais lliures, a costa de perdre la biblioteca, l'aula de música, un taller, qualsevol altre espai del recinte educatiu o bé afegir-ne un nou barracó. Els centres cada vegada tenen major nombre d'alumnat i han patit una disminució del pressupost assignat?. Un contrasentit per a una conselleria socialista. Més quan se sap que només amb major inversió i un augment significatiu del pressupost en Educació podrem complir amb els objectius fixats en matèria de reducció del fracàs escolar i de l'abandonament prematur, així com millorar la qualitat del sistema d'educació pública de les illes Balears, que recordem ens trobem a la cua de l'Estat.
De fet, l'avantprojecte de Llei Educativa que ha elaborat la conselleria d'Educació i que està passant pels tràmits parlamentaris diu, a la seva disposició addicional quinzena anomenada finançament de l'educació: «El Govern de les Illes Balears, per assolir els objectius d'aquesta Llei, incrementarà progressivament els recursos destinats al sistema educatiu i, prenent com a referència els països més desenvolupats de la Unió Europea en l'àmbit educatiu, ha de situar paulatinament durant els propers vuit anys la despesa educativa entorn del 5% del producte interior brut».
Les paraules sonen a incrementar progressivament la despesa educativa i els fets consumats s'anomenen retallades, retallades que es fan a centres públics i al capdavall repercuteixen en els estudiants, les famílies i la qualitat de l'ensenyament?. Hem començat el curs i la segona legislatura de Martí March de la manera més torpe possible. Primer implantant el marcatge horari sense negociar amb els sindicats, després usurpant part dels comptes dels centres educatius.
Tant en una mesura com en l'altra la conselleria ha sabut rectificar, cosa que agraïm. Ara bé, de moment sols tenim paraules, paraules i més paraules. no és que no vulguem negociar, sinó que apart del diàleg fa falta valentia i voluntat per concretar un acord de millora que dignifiqui la professió docent, que ens tregui de la cua en fracàs i abandonament escolar prematur i que situï l'Educació de les Illes Balears al lloc que li pertoca.
