N'Albert Ribes, de Can Puvil, és clar, ara que tot just s'inicia l'any -un 2020 imprecís i d'atzar- visita el tradicional -tot un clàssic- anomenat per sempre més Ca n'Alfredo, on l'arròs és una festa i el cafè irlandès culmina l'encontre gastronòmic i de recordatori d'uns temps, uns passats que en transmetien una realitat de finals del 80, i en la seva plenitud la dècada dels 90 que tancava un segle de revolta, sang i violència. Perquè en aquells dies n'Albert Ribes i altres de la seva colla controlaven més o menys la situació sota la vigilància d'un inevitable Joan Riera -en la maduresa un galant de ferotge mirada- sempre atent al material que sortia d'una cuina activa i renovadora. També/també alguns personatges, gent de la pintura, de l'art, de la poesia que de manera quotidiana visitaven el lloc amb l'objectiu principal de xerrar, menjar, beure...i fumar, que llavors sí era lícita la cerimònia del fum. Recordarem els noms entranyables dels morts: Will Faber, Toni Cardona, Àngel Lloreda, Vicent Calbet, Leopoldo Irriguible, Paco Bonet Redolat, Concha García Campoy, Toni Munné...O les belles noies, encara vives, de Kansas City produïdes per l'amic Albert amb imatges de Toni Cardona i lletra d'un humil servidor, ara poeta emèrit. Mentre el gall -o era un anfòs?- dignificava la festa, la reunió, l'aplec sentimental, plural i aleshores singular. Molts anys i bons amable lector!
