Una democràcia primeta i corcada

embisten y una piensa»

Antonio Machado

Espanya porta una bona temporada amb una successió d'esdeveniments polítics molt importants. Per esmentar-ne només uns quants, el primer és que el Rei Joan Carles va abdicar la Corona d'Espanya en el seu fill Felip fa una mica més de cinc anys, dos anys després d'haver-se trencat una cuixa quan era a Botswana caçant elefants en companyia de la seua amiga Corinna. Hi ha hagut quatre eleccions generals en quatre anys, les dos últimes l'any 2019, perquè el règim bipartidista va explotar en les eleccions de 2015 i fer governs s'ha tornat una cosa molt complicada. Aquesta vegada sembla que es pot constituir el primer govern de coalició a Espanya, però encara s'està negociant la investidura. A les últimes eleccions VOX ha tret 52 diputats. L'ou de la serp estava tan covat que VOX serà el tercer grup al Congrés i a nivell local, és present a moltes comunitats autònomes i molts ajuntaments, on, per començar, ja estan posant entrebancs al reconeixement i condemna de la violència contra les dones.

Fa un mes i mig es va publicar la sentència del procés català amb penes de presó duríssimes per sedició, un delicte d'arrel castrense absent a la major part de legislacions europees. Com han expressat Ignacio Sánchez Cuenca o Javier Pérez Royo, no estam davant d'un afer estrictament català, sinó d'una enorme crisi constitucional espanyola amb ramificacions a Europa. S'han subcontractat a la justícia afers polítics que mai hi haurien hagut d'arribar. I això ja s'està tractant a Europa. No només hi ha polítics catalans a Bèlgica, el Regne Unit o Suïssa, sinó que un cantant de rap mallorquí és a Bèlgica acusat d'enaltiment del terrorisme i injúries a la corona. Mentre escric aquest article, l'Advocat general de la Unió Europea ha recomanat que Valtònyc no sigui extradit a Espanya, però falta la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el mateix tribunal que també s'ha de pronunciar aviat sobre la immunitat de l'eurodiputat electe Oriol Junqueras. En fi, els tribunals europeus tindran l'última paraula sobre la sentència del procés, com ja l'han tengut en altres casos espanyols els últims anys.

La crisi política ha arribat després de la pitjor crisis econòmica i constitueix un test d'estrès formidable per a la democràcia espanyola. Al President Sánchez li agrada dir que « España es un estado social y democrático de derecho», repetint emfàticament el primer article de la Constitució de 1978. Si l'agafam per parts, aquesta definició d'Espanya conté dos obvietats, un fet millorable i una broma. Òbviament, Espanya és un estat i òbviament, Espanya és un estat democràtic perquè, a diferencia del franquisme, els governants són escollits en eleccions lliures. La discussió no ha de ser sobre si Espanya és una democràcia, sinó sobre la qualitat d'aquesta democràcia. I al meu entendre, és una democràcia primeta i corcada.

És una democràcia primeta, perquè l'estat de dret espanyol és molt millorable. Un estat de dret no és només sinònim de legalitat. L'Espanya de Franco o el Xile de Pinochet tenien una legalitat, però no eren estats de dret. L'estat de dret implica posar els drets humans i democràtics i la llibertat al capdavant, i a Espanya preval massa sovint una visió legalista que mira de retallar, més que ampliar els drets. Una legalitat pensada per aplicar als contraris. Per posar un exemple d'ara mateix, el PSOE acaba de convalidar al Congrés amb els vots del PP i C's un decret llei per tancar pàgines web, una 'llei mordassa digital' que permetrà al Ministeri d'Economia (si, al Ministeri d'Economia) tancar pàgines webs. Imaginau d'aquí uns anys un govern del PP i VOX amb aquesta eina a les seves mans.

Primeta també, perquè ha de ser una broma dir que Espanya sigui un estat social. Un estat social amb els resultat d'atur, de fracàs escolar, o de desigualtat, que hi ha a Espanya seria un estat social tan sui-generis que faria riure, si no fos per plorar. I el Tribunal Constitucional acaba de dir que és legal acomiadar treballadors malalts. Molt social, sí.

I corcada per casos de corrupció que afecten als principals partits polítics. I per altres casos, que potser són legals, però són escandalosos, per no dir insultants per a la ciutadania. Per exemple, mentre es va acabant de buidar la guardiola de les pensions, el Banc d'Espanya reconeix que més de 54.000 milions d'euros de diner públic injectats per rescatar el sector bancari no es recuperaran mai. Els bancs no han de tornar els deutes, però això si, segueixen desnonant els que no els paguen els deutes a ells.

Per a alguns analistes s'ha esgotat el règim del 78, i sense un nou impuls Espanya s'acabarà d'empantanar en una decadència perillosa. No ho se, però crec que vivim en una democràcia primeta i corcada. Això és el que ha de preocupar extremadament a tots els ciutadans.

@joanribastur