Si no vaig errat d'osques, només hi ha dos estats a la Unió Europea (Romania i Espanya) que comptin amb un organisme estatal per gestionar els aeroports. AENA constitueix, per tant, una irregularitat estadística claríssima. A la majoria de països europeus, la gestió dels aeroports és compartida per diversos organismes, sovent mesclant-n'hi de públics i de privats. Resulta totalment sorprenent, per exemple, que el municipi on es troba un aeroport determinat no en pugui dir res, de la seua gestió. És encara més sorprenent (basta mirar un mapa per entendre-ho) que una institució com el Consell Insular d'Eivissa (i el de Formentera) no tenguin res a dir en la gestió de l'aerport d'Es Codolar. També hi solen guardar alguna relació les cambres de comerç, les organitzacions empresarials, els sindicats...

El fet que, al Regne d'Espanya, hi hagi un organisme que se n'encarrega de la gestió dels aeroports i que els sostrau de les comunitats autònomes, dels consells insulars, dels ajuntaments (al Regne Unit, els aeroports són gestionats bàsicament pels ajuntaments), de les cambres de comerç... Com la majoria d'aquest tipus d'organismes, constitueix una organització hermètica, centralitzada, inassequible fins i tot a les autoritats locals, i, per tant, aliena a la major part dels controls democràtics absolutament necessaris no perquè hi hagi justícia i llibertat, sinó perquè l'economia funcioni bé.

El fet que AENA sigui l'organisme, centralista i centralitzat, que controla els aeroports de tot el Regne d'Espanya resulta especialment lesiu per a alguns aeroports dels Països Catalans. La primera gran víctima és Barcelona, que sura i treu el cap, malgrat la pressió contrària de l'organisme estatal.

L'aeroport de Barcelona ha augmentat molt significativament el seu trànsit de passatgers i les seues connexions, malgrat que sistemàticament són desafavorides per AENA, que actua com una mena de gestora de l'aerport de Madrid (l'únic que voldrien que fes el paper de hub internacional). Malauradament, emperò, la realitat és tossuda i de vegades ultrapassa les costures dels organismes estatalitzats. Amb un pressuspost inferior a la meitat del de l'aeroport de Barajas, i amb menys de la meitat del personal que té l'aeroport de l'Altiplà, l'aeroport del Prat té aproximadament els mateixos passatgers. I, malgrat que AENA condemna noves companyies aèries que fan vols intercontinentals des de Barcelona a totes les incomoditats hagudes i per haver-hi, cada any se n'hi va implantant alguna de nova.

Amb una gestió aeroportuària semblant a la que hi ha al Regne Unit, a Alemanya, a Itàlia, a França o als Estats Units, l'aeroport del Prat hauria superat de molt el de Barajas.

I què hem de dir de l'aeroport d'Es Codolar, l'aeroport d'Eivissa? Es tracta, igual que l'aeroport de Son Sant Joan, d'un aeroport que treu cada any uns beneficis nets que no podem quantificar, perquè els comptes d'AENA són poc menys que secrets. I els beneficis que el monstre impenetrable treu d'aeroports com el d'Eivissa o el de Palma van a tapar els forats de tota la còrrua d'aeroports ineficients i mal gestionats que tenen escampats per totes les Espanyes.

Dins les actuals estructures, evidentment, la cosa no té cap remei. Perquè l'economia funcioni millor, s'han de fer reformes importantíssimes, les principals de les quals no resulten del tot evidents, i no solen formar part de la discussió pública. Fa falta, per exemple, activar el tren de gran velocitat entre València i Barcelona (per quins set sous València està tan ben connectada amb Madrid, i, en canvi, està tan mal connectada amb la ciutat amb la qual té més interrelacions de caire comercial?), bastir les infraestructures necessàries per fer cada dia més eficient l'Arc Mediterrani, i, sobretot, liquidar organismes antieconòmics (pensats més en funció de la dominació política que no de l'eficiència econòmica) i bastir estructures noves que permetin que l'economia flueixi de la millor manera possible.

I, mentre AENA continuï existint, pens que els eivissencs tenim tot el dret a saber quin superàvit té l'aeroport d'Eivissa, i on van a parar els diners que AENA en treu i reinverteix a d'altres llocs, habitualment no seguint cap criteri d'eficiència econòmica.