Tu t'acharnes sur la beautè/i Et quelles femmes ont été/Victimes de tacrautè/ Eve, Eurdyce, Cléopátre./J'en connais encor trois ou quatre....». La veu bella, clara, nítida de la mezzosoprano d'origen gal però arrelada a Jesús, Escandell Bonet Àngels, clausurà l'acte amb versos del poeta francès Guillaume Apollinaire. Fou una mena d'aplec gastronòmic i literari coordinat pel pintor Mario Arlatti. Agost, nit de lluna plena, mig estiu a punt de caure, remor de la mar tranquil·la i discreta sobre l'escenari d'un espai clàssic a la nostra petita història familiar, quotidiana, l'anomenat Mar i Sal testimoni de l'ahir, petit hotel restaurant, lloc d'encontres de molts esdeveniments de caire turístic, quotidià anys seixanta quan l'espectacle -tot l'espectacle- s'iniciava. Al Mar i Sal s'hi respira encara una mena de clímax de temps passat que el fa evocador i ple d'encant, escenari adient a l'experiència. Com a pròleg al recital poètic uns menjars a l'abast de qualsevol turista, que no viatger; gaspatxo, truita de patates, sardines a la brasa i de fruita meló. Tot, com pot comprovar el lector, selecte i delicat a l'altura dels personatges que intervingueren a continuació. Nora Albert/Helena Alvarado, experta en Agatha Christie, Carles Fabregat, minimalista/zen, Julio Herranz escriptor i andalús nascut a terres d'Extremadura i un servidor, poeta emèrit. Marnie excusà en breus paraules la seva absència no desitjada. I lògicament també l'amiga Daria arribada de la seva Milà. Tot plegat un èxit de públic i de crítica. Poemes de qualitat, gastronomia first-class regada amb Coca-Cola reserva 1957.
