Acumulam merda per sobre de les nostres possibilitats. Ens creim (els polítics especialment) que les clavegueres i les canonades són com la catifa per a la pols. El que no es veu no existeix. Durant anys ningú no s´ha preocupat seriosament de les clavegueres, dels emissaris, de la xarxa de sanejament... Qui gosaria dedicar pressupost a coses tan invisibles com aquestes? Us imaginau el polític o la política de torn, amb l´estilisme acabat de planxar i el somriure de les grans ocasions, fent-se un selfie al costat d´una claveguera acabada de posar? O baixant a les profunditats de la ciutat per visitar les obres de reparació de la xarxa? No hi ha photoshop al món que ho arregli. I així ens va. Als ciutadans, dic. Que cauen potser no quatre gotes, però sí cinc o sis, i tota la merda ens envolta. Dissabte a la tarda l´olor als voltants de la cruïlla entre Ignasi Wallis i Isidor Macabich era insuportable. I això que ja havien passat els operaris de la neteja per emportar-se, a carretades, tota la merda que havia sortit de les entranyes de la ciutat. Les imatges de la gent, al matí, tractant d´esquivar els munts de brutor, tapant-se el nas i la boca mentre passaven corrent per la zona, a punt de llenegar i acabar al terra eren de vergonya en una ciutat que presumeix de luxosa i cosmopolita. Allà haurien d´haver estat els polítics, d´ara i d´abans, tapant-se el nas i envoltats de la merda que durant dècades han amagat sota la catifa de la ciutat. A veure si es feien un selfie.
