El Post és el gran diari popular de Nova York. Sempre a l'ombra de l'intocable Times, fa un periodisme barroer però ben informat. A hores d'ara ven prop de mig milió d'exemplars en paper i té uns cinquanta milions de lectors mensuals on-line. Les vendes impreses continuen sent importants, però no van bé. En canvi, el dia 13 el diari es va esgotar en poques hores. La portada va obrar el miracle. A sota de la capçalera la pàgina estava en blanc i només portava, just al mig, el logotip de Supreme, una marca de roba urbana exclusivíssima i caríssima que, amb una sofisticada estratègia de branding i distribució, ha aconseguit convertir-se en una icona religiosa per als seus devots. No cal dir que Supreme no s'anuncia enlloc, i menys en un tabloide com el Post. A les 11 del matí no quedava ni un diari a la venda i a E-bay es pagaven a 12 euros. El Times, sempre tan lúcid, va dedicar al fenomen una àmplia informació en la qual l'editor del Post, exultant, va declarar que Supreme i el seu diari comparteixen l'atreviment i la identitat novaiorquesa i que per això havien fet equip per crear una publicació única i memorable. De fet, el que ha passat és que uns han publicat un simple anunci, uns altres s'han venut la portada i uns tercers han corregut a comprar una postal de la seva marededéu preferida. Però un anunci pot no ser un anunci, igual que, des de Magritte, sabem que una pipa no és una pipa. Per cert: Magritte era un pintor surrealista. Així s'entén tot.
