Potser tot siguin imaginacions dels eivissencs, que sempre veuren la ´mà negra´ de Mallorca darrera qualsevol cosa. Ara bé, curiosament, Mallorca va demanar (i aconseguir) un títol de Patrimoni de la Humanitat (la Serra de Tramuntana) després que Eivissa hagués aconseguit prèviament aquest títol. Després va intentar, sense aconseguir-ho de moment, que el ca eivissenc s´anomenàs podenc balear. I ara fa el possible per difuminar el riu de Santa Eulària, l´únic de les Balears, dins un oceà de 91 rius arreu de les illes, com si fos igual que un torrent d´Escorca.
Els geògrafs ja saben que un riu és un riu, tant si porta aigua tot l´any com si ho fa de manera intermitent. Hi ha moltes vies fluvials a la Península que tenen també aigua només de manera estacional.
Si Mallorca tengués un riu igual o pitjor que el d´Eivissa, podem estar segurs que el Pla Hidrològic de Balears deixaria clar que, malgrat hi hagi 91 rius teòrics, només n´hi ha un de real i vertader. Aquell riu mallorquí brillaria amb llum pròpia damunt els mapes, estaria ben indicat a Google Maps i la conselleria de Medi Ambient ja l´hauria declarat Parc Natural, finançat amb els diners de tots els balears, eivissencs inclosos.
Amb el riu de Santa Eulària passa el mateix que amb tantes altres coses: com són d´Eivissa, és com si no existissin, malgrat siguin importants. Per a un polític mallorquí, Eivissa i Formentera són sempre aquesta molèstia que li lleva temps per dedicar-se a Mallorca i Menorca.
