He perdut -la Roma fou la culpable- la Copa d'Europa, però he guanyat a l'enviar Rajoy a les tenebres de l'oblit i de la desesperança, al pur infern de la desolació més absoluta. Una cosa per l'altre. Derrota i victòria, una X fixa a la travessa. No puc queixar-me. De la humiliació romana -perquè fou una humiliació- a l'orgasme pletòric de l'agonia marianista només hi ha una passa que lliga la tristesa amb l'alegria. I tenir un orgasme ple a la meva edat no té preu, no té preu. No, no puc queixar-me i sí aixecar, encara que de forma discreta, les campanes al vol.
I ara per tancar el cercle gairebé impossible només em resta prohibir les corridas de toros i liquidar d'una vegada la Legión,una de les meves obsessions i fer viatjar a Sevilla a Méndez Vigo i un tal Zoido a cantar «soy el novio de la muerte». Temps al temps i que surti el sol per Antequera. O pel Camp de Gibraltar. No importa. Mentrestant, de sobte, em trobo amb l'estiu a sobre. Ja és estiu. Som a l'estiu i he sortit el carrer. L'animació és múltiple i diversa, els turistes passegen per la ciutat i mostren a la platja el cul i altres intimitats més íntimes que no diré, les discoteque, les noves catedrals post-modernes (ja, ja, ja...!) esclaten d'emoció, música i sexe i, però, la cosa no té remei, el ciclista circula implacable per s'Alamera. Falta vigilància? Probable, probable. Tot és qüestió econòmica? Doncs parlaré amb la 'Hacendosa' que ara governa a l'Ajuntament de Vila.
Feliç estiu.
