Si arriba maig -dimecres passat- arriba l'estiu. I amb ell els turistes, que no viatgers romàntics a l'estil segle XIX i següents. El turista és vulgar, groller, una mica cursi en la seva manera de vestir, d'actuar i de parlar. Prenen el sol però no la mar, compren souvenirs al port de Vila i alguns fins i tot a botigues instal·lades a Port des Torrent. Per exemple. Els altres -pocs i molt ben avinguts- ofereixen elegància espiritual, delicadesa i un toc de distinció interior, visiten el MAC i el Museu Arqueològic de Puig des Molins, llegeixen Le Monde i el Herald Tribune mentre evoquen Jean Seberg/Jean Paul Belmondo com si fossin a l'escenari natural de 'A bout de souffle', fotografien la Catedral, sa Penya i s'Alamera en versión moderneta de la modernor, beuen sangria, Coca-Cola i Fanta de taronja, mengen paelles a ca n'Alfredo i gasten diners a poc a poc i de mica en mica, llegeixen sota el sol inclement best-sellers de potent actualitat. Els viatgers escriuen, prenen notes, parlen entre ells, utilitzen un llenguatge estrany, de signes esotèrics i difícilment comprensible, mentre beuen dry martini al punt exacte. Arriba maig, els hotels han aixecat el teló i han obert la porta a l'exterior. I tot això davant l'expectació del món mundial, que no es vol perdre ni el més petit detall d'aquesta llarga comèdia estiuenca. Arriba maig, arriba l'estiu, sóc feliç.
