El tancament del Banc dels Aliments d´Eivissa i Formentera ens ha deixat ben retratats als pitiüsos. Sempre ens han dit que som oberts, generosos, acollidors, solidaris... I ens ho hem cregut. Ens hem cregut que èrem totes aquestes coses. Cada cop que es fa un acte solidari, allà estam els illencs (els de naixement i els de cor) comprant números per a rifes, calendaris, llibres de segona mà, cerveses, loteria, pastissos, passejos en carro, entrades per a espectacles de tot tipus, plats d´arrosos de matances... No ho dubtam ni un segon. Treim la cartera i amb uns pocs euros ja ens quedam amb la consciència ben tranquil·la, ens creim que hem ajudat i dormim a la nit com a bebès, somiant amb els boixos que hem salvat, els majors que hem ajudat, els discapacitats que tendran més serveis...
El tancament del Banc d´Aliments ha demostrar que també en això, com en molts altres aspectes, les Pitiüses no són com semblen. No es tractava de donar cinc euros, sinó un cop de mà. I només tres persones s´han compromés, més enllà de l´acció puntual del ´Gran Recapte´, amb el projecte. A unes illes on hi ha empresaris que es fan d´or no hi ha hagut ni un que cedís un espai per emmagatzemar els aliments o que donàs una aportació prou important com per ajudar a pagar-ne les despeses. Moltes institucions s´han passat tres anys dient que ajudarien, però sense donar ni un cèntim. Solidaris. Molt.
