l començar la legislatura, el govern progressista va enfrontar molts de problemes, però segurament cap més urgent, més transcendent, que la redacció i aprovació del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU). L'amenaça era clara: Si en dos anys no teníem el nou text aprovat entraria en vigor el planejament de 1987, un document que no només no preveu cap reserva de sol per infraestructures bàsiques com escoles o espais sociosanitaris, sinó que afavoreix un creixement salvatge (avui encara patim les conseqüències dels anys que va estar en vigor).

No menteixo si dic que a la Regidoria d'Urbanisme, amb el suport d'altres departaments, s'ha treballat a contrarellotge. En aquest temps he hagut de sentir comentaris sobre la nostra capacitat (o manca d'ella) per portar aquesta feina endavant i ara ja puc dir que no només hem arribat a temps sinó que aquest PGOU ens ajudarà a aconseguir la ciutat que una gran majoria de nosaltres tenim al cap.

El nou PGOU és un document clarament progressista, que aposta per un creixement sostenible, per la conservació íntegra dels pocs espais naturals que ens queden, per la creació d'habitatge públic, que creu en un altre tipus de mobilitat; en resum, una ciutat més amable, amb més espai per a les persones i per a que aquestes puguin fer vida als carrers i als espais comuns.

Ja sé que a la senyora Virginia Marí i als seus companys dels PP no els hi agrada. La única idea clara que varen expressar a la sessió plenària d'aprovació del pla és que volen que el creixement urbanístic no aturi. Varen demostrar una preocupant falta d'idees, de projecte de municipi i una malaltissa obsessió per seguir creixent de qualsevol manera i a qualsevol preu.

Per destacar només algunes de les grans línies del pla, aquest redueix notablement el sostre de població, passant dels 120.000 previstos a l'any 87 als 77.000. Cal recordar que això és un càlcul de màxims, una xifra que indica quin seria el màxim de població si s'enderroqués tot el que ja està construït i es tornés a construir esgotant el màxim d'edificabilitat que la normativa permet i ocupant-se totes les vivendes.

Les mesures en matèria d'habitatge són de les més valentes del pla i ho comprovarem amb el temps. Durant els propers anys, entre iniciativa pública i privada, arribarem als 1.500 habitatges d'oferta pública, majoritàriament en règim de lloguer, amb els que afrontam la greu problemàtica que pateix el municipi i l'illa en general. L'Ajuntament d'Eivissa destinarà la majoria dels seus solars a fer vivenda pública però els promotors privats també hauran de destinar obligatòriament un 30 per cent del que construeixin a aquest tipus d'habitatge i d'aquest percentatge un 50 per cent haurà de ser en règim de lloguer.

A més, som el primer municipi que recull al seu planejament la prohibició absoluta de l'ús turístic a sòl residencial, tant a edificis plurifamiliars com a unifamiliars. Eivissa ha de tornar a ser una ciutat on viure i per a això és imprescindible que els residents puguin trobar habitatge digne a preu raonable, que estiguin protegits de la sobreexplotació turística que patim actualment.

Quant a espais naturals, nosaltres no ens amagam i al contrari del que porta fent el Partit Popular durant dècades, nosaltres afirmam clarament que volem protegir ses Feixes de Vila i ses Feixes des Prat de ses Monges, així com el Puig des Molins. Totes aquestes zones es qualifiquen al pla com a sòl rústic protegit i es redactaran plans especials per dissenyar el seu futur; un futur, per suposat, al marge de les especulacions urbanístiques que les han amenaçat molt de temps.

Finalment, al capítol de mobilitat, posam l'accent en la necessitat de reconvertir la E-10 en una via urbana que ens faciliti més entrades i sortides a la ciutat i que uneixi els barris de Can Misses i Can Cantó amb la resta del municipi, amb carril bici i aparcaments. Projectam una xarxa d'itineraris per a vianants dins ciutat i apostam per la reordenació dels polígons industrials, fins ara grans oblidats i caòtics en la seva ordenació viària.

Eivissa es mereix aquest model. Es mereix un pla que tingui en compte la fragilitat del territori i que ens ajudi a aconseguir aquella ciutat a la que tots vulguem viure.