L´altre dia deia un company, fent gala de la seua retranca eivissenca, que volia que el posassin a una reserva, envoltat de casinos i amb alcohol a dojo. Tots vàrem riure. Un somriure de mig costat, tot sigui dit. I és que aquesta idea de la reserva índia no està tan allunyada com sembla. No sé si res del que coneixem d´Eivissa sobreviurà molts anys més si no es fa un esforç. Ja veim com una cosa normal que a les platges a les que jugàvem de boixos, lliures i feliços, ara poc més que ens demanin el carnet de milionaris per accedir-hi. Ja no veim pageses amb faldellins més que a les fotos antigues. Els comerços de tota la vida, els que configuraven la fesomia única i especial de la ciutat, cauen fulminats. Per la manca de compradors (què bé queden a l´Instagram, però que poc s´hi compra!), pels preus impossibles dels locals, perquè surt més rendible llogar-los que mantenir els negocis, perquè les noves generacions ja no volen dedicar-se a l´esclau comerç... Explotam la gastronomia de l´illa però és gairebé impossible trobar enlloc una orelleta. No d´aquestes flonges que semblen bescuit ensucrat, de les de veritat, de les que tenen forma d´orella, molts plecs i són cruixents. La nostra llengua no fa més que passes enrere. Tothom s´omple la boca amb Eivissa, però la majoria no saben què és realment aquesta illa. Desconeixen què hi ha sota les botigues de luxe, els restaurants prohibitius, les gandules a preu de diamant, els megaiots, els mercats hippies plens de made in China... No ens queda l´Eivissa de veritat per rebatre´ls. No sé si a la reserva...
