El conseller Vidal i Tagomago

Pel que he pogut llegir, el 19 d'agost es va organitzar una festa «privada» i «discreta» a l'illot de Tagomago. Arran de les filtracions de la mateixa en diferents mitjans de comunicació locals i nacionals, l'organització s'ha vist obligada a desmentir els fets i a declarar que ells no necessiten cap permís per fer cap festa privada, perquè el nombre de convidats era petit i, a més, perquè les aus no estan en època de nidificació ni cria.

Des de quan una societat pot explotar turísticament un indret declarat Lloc d'Interès Comunitari (LIC) i Zona Especial per a la Protecció d'Aus (ZEPA) per la Unió Europea, per la gran varietat d'ocells que l'habiten, per no parlar d'altres endemismes? Com es permet que els mateixos que organitzen la festa puguin amb total impunitat valorar i decidir favorablement de la realització d'una festa?

Per què la festa del dia 19 d'agost, segon l'organització no necessitava permís però per a la del dia 2 sí que en demanen? Quina és la diferència? Què ha canviat en quinze dies perquè ara sí hagin demanat permís?

Senyor conseller: la meva sorpresa i indignació, però, es disparen de manera infinita quan llegesc que la seva conselleria dóna carta blanca per a que el proper cap de setmana a Tagomago es pugui dur a terme la bacanal de final d'estiu sol·licitada. De veritat troba que aquesta ha de ser la resposta del màxim responsable del Govern autonòmic en matèria de conservació i protecció dels entorns naturals?

Per què, senyor conseller, per què? És tal vegada un dels convidats que s'hi esperen? Per què aquest favoritisme als capricis dels multimilionaris de pas? Per què no té la valentia i deixa ben clar amb fets que a Eivissa la fama i els maleïts sous d'alguns no estan per damunt del patrimoni natural que ens identifica, ens fa únics i sense el qual seríem ben poca cosa? Per què el menyspreu, el cas omís o les excuses a la Confraria de Pescadors d'Eivissa, el Consell Insular i l'Ajuntament de Santa Eulària per fer realitat la protecció de Tagomago (i no només paraules amb la boca petita)? Per què tan poc interès, tanta lentitud a tramitar una protecció tan necessària? De què dubta?

I ja ni pregunto per s'Espalmador, per la desprotecció i submissió total davant dels interessos privats al Parc Natural de ses Salines d'Eivissa; pels fondejos sobre posidònia, la planta que dóna vida al mar tot i la insistent destrucció per part de molts; la invasió de serps que es vol solucionar amb trampes però permetent que segueixin entrant oliveres per jardins cool (vaja, fent tot el contrari del que recomanen els experts); depuradores obsoletes i sense fase terciària en ple segle XXI, ... Actua així amb la protecció o gestió mediambiental a Mallorca?

Senyor conseller: va ser massa valent amb la manera de resoldre la protecció dels endemismes vegetals d'es Vedrà. On és ara aquella valentia per a resoldre la protecció dels endemismes de Tagomago i treballar pels interessos de la majoria dels eivissencs i eivissenques a qui també representa? O és que els depredadors més perillosos, els Homo sapiens sapiens VIP, als qui s'hauria de controlar més, li fan por? Sembla que jugui a dues bandes: ara protegim, ara tot val; a Mallorca sí, a Eivissa, de moment, no.

No voldria que pensés que el culp o el faig responsable del llegat de destrucció que està podrint de manera irreversible l'illa d'Eivissa, fruit d'un passat no massa llunyà, basat en polítiques permissives i d'avariciosa depredació, desgraciadament tan de moda per tot el món i on Eivissa no és l'excepció. El que em dol i del que sí el faig responsable és de seguir amb polítiques continuistes i de permissivitat total, poc valentes amb el que cal ser valent i contundent, polítiques per a unesminories (les de sempre), contradictòries amb el color polític al qual representa i, per què no dir-ho, ambigües també amb la seva formació, com a ambientòleg que és.