Dones i catalanes i, a més a més, directores de cinema que avui per a vui capten l'interès cinematogràfic de dones, que no són moltes, cal dir-ho -no oblidem però a la directora de la magnífica 'La novia'-, dins la indústria i l'art de les imatges en el departament de la direcció. Diguem els seus noms i llinatges: Carla Simon, Roser Aguilar i Elena Martini, i, faltaria més, el títols de la seva revelació, 'Júlia ist', 'Estiu 1933' i 'Brava'. Pel·lícules amb problemes de vegades d'exhibició per desgràcia reiteratius i persistents. Premiades en diversos festivals, de mica en mica provoquen l'atenció de l'honest cinèfil que, malgrat duríssimes circumstàncies, sobreviu davant el poder de moderns avant la lettre i amb seriosos problemes derivats d'una progresia amb remordiments de conciència. Rosa Aguilar posa el punt de la qüestió a unes declaracions al rotatiu El País. «Los hombres no dejarán de hacer cine, solo queremos resolver el desequilibrio, porque hemos naturalizado una visión masculina del mundo, que en realidad es una visión simplista, de un solo lado...». Els esmentats films, d'inevitable qualitat, marquen l'interès d'una cartellera on el cinema espanyol actual, sempre discutit i discutible, vol obrir la imprescindible finestra i treure el cap a un món difícil per no dir impossible.
