Paco Abreu García: «Eivissa m’ha fet eliminar prejudicis»

Paco Abreu és un jove de 25 anys nascut a Ayamonte, Huelva. Va estudiar Comunicació Audiovisual i Periodisme a Madrid. Durant aquest temps, va començar treballant els estius a Eivissa com a recepcionista per poder finançar-se els seus estudis. A més, s’ha assentat com a creador de contingut. En molts dels seus vídeos presumeix de la sort de viure a l’illa i de poder-ne descobrir els seus racons. A Instagram, tots els seus seguidors omplirien l’Spotify Camp Nou.

El seu primer impuls per traslladar-se a Eivissa va ser la recerca de noves oportunitats en el sector turístic. Anteriorment, treballava al món de l’hoteleria, fins que un dia la seva cap li va comentar que s’havia alliberat una vacant en un hotel d’Eivissa. Recordant les vacances que hi havia passat el 2019, trobant-la senzillament preciosa, no va dubtar a acceptar aquesta oportunitat. Es va llançar en aquesta nova aventura sense saber amb certesa si dins la piscina hi hauria aigua. 

Des de llavors, sempre ha treballat a Eivissa lligat al món de l’hoteleria, concretament en el departament de recepció, on ha anant ascendint amb el temps. El seu dia a dia el resumeix amb un somriure i una sola paraula: «platja», independentment de si treballa al matí o a la tarda. Si algú el vol localitzar fora de l’horari de feina, el podria trobar a una platja, ja que el contacte amb la mar és per a ell fonamental. Confessa que, tot i provenir d’un lloc ric en naturalesa, no ha trobat res comparable a les cales d’Eivissa. 

Durant aquests tres anys a l’illa ha aprés a entendre l’eivissenc. Explica que, en una conversa amb dos eivissencs, és poc probable que canviassin de llengua, per la qual cosa s’esforçà a entendre’ls. Amb el temps ha acabat aprenent l’idioma, atès que moltes paraules són semblants al castellà.

El turisme connecta Huelva i Eivissa. Ambdós gaudeixen d’unes platges impressionants que, malgrat les seves diferències, són molt similars. Tanmateix, Paco assenyala que, a diferència del que passa a Huelva, Eivissa pateix una major massificació. Però ell, degut als seus anys a l’illa, ha sabut trobar llocs amagats que pocs coneixen. Encara i així ho accepta estoicament. Entén que tothom vulgui venir a aquest somni anomenat Eivissa.

Malgrat la distància, no sent una gran nostàlgia per la seva família de Huelva, ja que sap que els tornarà a veure a l’hivern. Entre els seus llocs preferits de l’illa destaca principalment dos: un penya-segat a una caleta per s’Argamassa, que li recorda a una altra zona del seu lloc favorit d’Ayamonte, i el moll que hi ha darrera del chiringuito Chirincana. 

Quan parla dels seus principals amics, el començament sembla el d’un acudit: es compon de meitat eivissencs, un quart gallec i un quart andalús. Per altra banda, són amb els que més ha generat arrels ja que la resta van i tornen de l’illa.

Si vol menjar alguna cosa a Eivissa que li pugui recordar a la seva terra natal, ho té complicat. No perquè sigui un producte escàs o de luxe, sinó perquè l’ingredient principal és el peix i, justament, ell n’és al·lèrgic. Però això no li causa cap trauma. Ho soluciona demanant «papas fritas con huevo» en qualsevol guingueta de platja, gaudint-les com si estigués a casa seva, a Ayamonte.

Una de les anècdotes que recorda amb més estima dels seus primers dies a l’illa és la pràctica del nudisme en gairebé totes les platges. Aquesta llibertat, com ell explica, no la trobava a la seva localitat natal. Es més, entre rialles, comenta que si allà algú fa topless, segurament la seva foto la trobarà penjada en poc temps arreu per a què tothom la pugui veure. Així, segueix narrant, la primera vegada que va anar a la platja, se li assegueren a banda i banda dues persones totalment nues. Es va posar tan nerviós que se’n va haver d’anar. Amb el temps, s’ha acostumat a aquest hàbit. Fins i tot ha arribat a apreciar la bellesa de la naturalitat del cos humà: «Fixa’t que Eivissa, fins i tot, m’ha fet eliminar prejudicis», afegeix. 

Tot i que sempre existeix la possibilitat de tornar definitivament a Huelva, no dissimula el bitllet de tornada que amaga a la butxaca. Com molta gent, compraria una casa a Eivissa i hi viuria tot l’any. També perquè no ha viscut cap hivern a l’illa i li encantaria gaudir d’aquesta experiència, però la realitat és que ha de tornar a Ayamonte una vegada terminada la temporada.

Això sí, quan el sol comença a escalfar una mica, ell ja és a una platja de l’illa: «És que Eivissa m’encanta», conclou amb un somriure.