Martin Luther King va pronunciar el 28 d’agost de 1963 a Washington la famosa frase «tinc un somni…», que ha inspirat al llarg dels anys moltes persones que han volgut canviar el món. Precisament en canviar el planeta va pensar el biòleg marí Enric Sala Gamito quan el 2008 va crear el projecte Pristine Seas, dirigit a conscienciar de la necessitat de protegir els mars i els oceans. Amb el pas dels anys, aquest projecte, avalat per la nord-americana National Geographic Society, ha aconseguit crear 26 reserves marines amb una superfície de més de 6,5 milions de quilòmetres quadrats, equivalent a 14 vegades la superfície d’Espanya.
Sala, nascut a Girona el 1968, va estudiar la carrera de Biologia Marina a la Universitat de Barcelona, es va doctorar a la Universitat Aix-Marseille de França i posteriorment va fer dos anys de recerca a la Jolla (Califòrnia), on va obtenir una plaça de professor a la Institució Scripps d’Oceanografia. El 2007 va tornar per un temps a casa per treballar al Centre d’Estudis Avançats de Blanes, on només s’hi va estar uns mesos, ja que el 2008 National Geographic li va aprovar el projecte Pristine Seas i el va fer explorador resident.
La Costa Brava al cor
Sala confessa que la seva afició pel mar l’ha tingut «des que era petit, quan veia els documentals de Jacques Cousteau i per la influència de la Costa Brava», un espai que l’ha marcat i que 25 anys després de marxar als Estats Units encara troba a faltar, de la mateixa forma que «la família i els amics», als quals visita sempre que pot. Precisament aquests darrers dies ha estat visitant la seva família, de nou a prop del Mediterrani, moment en el qual ha contestat a les preguntes confessant que «porto Girona i la Costa Brava al cor». Aquesta influència de la Costa Brava fins i tot va portar el biòleg marí a fer a les Illes Medes el seu treball de camp de doctorat de la Universitat d’Aix-Marseille, aprofitant que en aquelles dates va estar vivint a L’Estartit.
El 1997 va decidir traslladar-se a la Jolla, on durant diversos anys va exercir com a professor. Didàctic per naturalesa, Sala assegura que gaudeix impartint conferències, una cosa que fa sovint, però admet que, curiosament, no li agradava «massa» fer de professor, una activitat que assenyala que no creu que torni a desenvolupar. Això té molt a veure amb el fet que Sala, tal com ell mateix ha explicat en diverses ocasions, va deixar la docència fart d’estar explicant la necrològica del mar per passar a l’acció amb més de 30 expedicions, un canvi que va tenir lloc el 2008 amb el naixement del seu gran projecte, Pristine Seas, una idea que se li va ocórrer a Blanes, on juntament amb uns amics seus biòlegs va passar uns mesos. Sala explica que allà va tenir temps per pensar i va decidir impulsar un projecte per «ajudar a protegir els llocs més salvatges del mar».
El propi Sala defineix Pristine Seas com «un projecte per ajudar a arribar al 30% del mar global protegit l’any 2030, treballant amb comunitats locals, pobles indígenes, socis locals i governs», lamentant que «la major part de la humanitat viu ignorant la importància dels oceans per a la nostra supervivència». Actualment Pristine Seas es troba al darrere del 80% dels oceans protegits del planeta, fet pel qual el projecte s’ha convertit en un dels més grans impulsors de la conservació d’aquests espais al món. El març de 2009 va tenir lloc la primera expedició de_Pristine Seas, i 13 anys després darrere d’aquest projecte hi ha un equip de més de 30 persones -científics, cineastes i experts en diversos àmbits- que viatgen per tot el món per protegir la natura.
Per altra banda, Sala va dirigir l’important estudi ‘Protecció de l’oceà global per a la biodiversitat, els aliments i el clima’, publicat el març de 2021 a la prestigiosa revista Nature. En aquest estudi un equip internacional de 26 persones va identificar les àrees oceàniques que en el cas d’estar protegides permetrien resoldre la crisi climàtica, alimentària i biodiversitat en la qual es troba el món actualment. Amb aquestes accions es podria protegir més del 80% dels hàbitats d’espècies marines en perill d’extinció i augmentarien les captures de pesca en més de 8 milions de tones mètriques, segons les dades ofertes per la National Geographic Society.
Tornant a la seva estimada Costa Brava, el biòleg marí gironí assegura que «quan la gent hi va la majoria només vol aigua neta per banyar-se i peix i marisc per menjar, però no saben que la majoria del peix ve de fora, ja que aquí no en queda prou», advertint que «el Mediterrani és el mar més sobrepescat del planeta».
La civilització, en perill
Sala mai defuig dir les coses pel seu nom i advertir l’ésser humà de la seva nociva acció sobre el seu entorn, ja sigui impartint conferències, participant en documentals o en entrevistes als mitjans: «Si continuem destruint la natura al ritme actual, la civilització humana tal i com la coneixem desapareixerà en aquest segle». Com estableix la dita, es pot dir més alt, però no més clar.
Sala, que no entén que no es facin més coses davant aquesta emergència climàtica, ofereix dades concretes advertint que «tot i que ho sabem, avui protegim només el 16% de la terra i el 8% del mar, i a Catalunya només hi ha 2,5 quilòmetres quadrats protegits de la pesca, és incomprensible». I ofereix una reflexió: «Sabem que més reserves marines ajudarien a crear llocs de treball, portar turisme de més qualitat i més ingressos econòmics, però per a això cal lideratge polític». Precisament, Sala és un expert en generar aquest lideratge polític imprescindible per al desenvolupament de les reserves marines, ja que ha convençut nombrosos mandataris de la necessitat de protegir els oceans.
«Als líders se’ls convenç primer enamorant-los del mar, fet pel qual els portem a bussejar amb nosaltres o dins d’un submarí, i si no poden venir els mostrem vídeos», explica. D’aquesta forma, «primer toquem el cor i després el cap», de la mateixa forma que «els fem entendre la fragilitat del mar mostrant-los els nostres estudis científics i econòmics».
Di Caprio, «amic i soci»
Però amb la contundència dels seus arguments, Sala no només persuadeix líders mundials, sinó també persones famoses i poderoses que, amb la seva influència i empenta econòmica, poden ajudar molt a conservar el planeta. Així ha estat amb l’actor nord-americà Leonardo di Caprio, amb qui va col·laborar en un documental. «El meu amic i soci Leonardo DiCaprio és un ambientalista apassionat i dedicat», explica, tot afegint que va «tenir la sort de col·laborar en el seu documental ‘Before the Flood’, que és un manifest extraordinari sobre la urgència d’actuar contra l’escalfament global».
La important tasca de Sala l’ha portat a rebre nombrosos reconeixements, entre ells la Medalla Hubbard, el premi més prestigiós de National Geographic o la Medalla Albert I a Mònaco. El 2008 el Fòrum Econòmic Mundial de Davos el va incloure entre els joves líders més influents del món. Els darrers guardons han estat més a prop de casa, ja que al maig l’Il·lustre Col·legi de Procuradors de Girona el va distingir amb el premi Procura, mentre que dimecres passat el Museu de Ciències Naturals de Barcelona li va concedir el Premi Nat 2022. Sobre aquests guardons, el biòleg marí gironí assegura que «la nostra feina ha rebut uns quants reconeixements que ens honren, però alhora ens empenyen a fer més; malauradament no ens podem adormir sobre els llorers».
Enric Sala ha publicat aquest any ‘La naturaleza de la naturaleza’, un llibre que ell mateix ha definit com «una carta d’amor al nostre planeta» i en el qual ens recorda perquè la nostra supervivència depèn de totes les espècies. «Recomanaria a tothom que escrigui una carta d’amor al nostre planeta, que tothom pensi per què n’hauríem d’estar agraïts», assenyala el científic gironí. En aquesta obra, Sala també parla de la covid, una malaltia que, en ser preguntat, explica que «ens ha posat a lloc, però sembla que no hem après res, i ja estem actuant un cop més com si el món fos inexhaurible», afegint que «l’espècie humana és potser la més arrogant del planeta». Tan arrogant que, com recorda Sala, «dediquem un pressupost molt més alt a explorar l’espai que el mar del nostre propi planeta». En tot cas, considera que «no s’ha d’aturar l’exploració espacial, sinó dedicar molts més diners a la recerca marina».
En tot cas, després d’haver participat en tantes expedicions, Enric Sala assegura que «la Terra és un planeta petit però relativament gran per a un ésser humà», tot explicant que «he visitat llocs extraordinaris, però encara em queden uns quants a la llista», afirmació amb la qual deixa clar que encara li queden moltes aventures per viure i molta tasca pedagògica per fer per convèncer el món que cal salvar els oceans.
