Temps de dones, dones en el temps: Arquitectes i enginyeres civils (urbanisme)
Jane Butzner Jacobs, humanitzar les ciutats
L’associació Jane’s Walk organitza passejades per ciutats de tot el món en record i per mantenir l’esperit de Jane Butzner Jacobs
Caminar. Patejar les ciutats. Aquest és el llegat de Jane Butzner Jacobs, la principal protagonista del mes de febrer (dedicat a l’urbanisme) del calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’, editat per l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES).
Nascuda als Estats Units l’any 1916, aquesta teòrica de l’urbanisme i activista politicosocial defensava la diversitat a les ciutats, els usos mixtes, l’espai públic. Unes idees que contrastaven amb el modernisme i la racionalitat de l’urbanismes de l’època: ciutats formades per polígons de vivenda connectats amb la resta de zones per vies de comunicació amb automòbil.
JANE BUTZNER JACOBS
Época: 1916-2006
País: Estats Units
Després de la seua mort, l’any 2007, va néixer l’associació Jane’s Walk, que promou passejades per barris de ciutats de tot el món per mantenir el seu llegat.
Autora de diversos articles sobre el funcionament de les ciutats, les empreses i les desigualtats de les dones, el seu nom es va anar fent conegut, escrivint articles cada cop amb més repercusió i que, a més, fonyaven molts calls. I molt importants. Articles crítics amb algunes de les actuacions de l’època que, per altres bandes, només rebien afalacs. Així, l’any 1961 va publicar ‘Mort i vida de les grans ciutats americanes’, un estudi crític sobre urbanisme i vida urbana a les ciutats dels Estats Units. Un llibre que encara avui segueix sent un referent, un dels llibres més influients en la història de la planificació urbanística dels Estats Units.
Arrestada l’any 1968 durant una protesta i amb por pel possible reclutament dels seus fills per la guerra del Vietnam, es va mudar a Canadà, on va restar fins a la seua mort l’any 2006.
Suscríbete para seguir leyendo
- «Volia usar el vestit de núvia de ma mare a una desfilada»
- Associació Ca sa Majora Segle XXI: «Pareix que la cultura de la festa a Eivissa tapa les nostres arrels»
- Maria Nicolau i Rocabayera, cuinera: «Ens estam convertint en animals que mengen pinso»
- Conversa amb el grup Endèmics: «A la meua col·lecció de vinils tenc Maria del Mar Bonet, Metallica o UC»
- «Donar una cutxilla a un al·lot era un ritu de pas»
- La ruta del silenci de Marcela
- Núria Prieto, integrant d’Emprendada Feminista: «La religió és l’opi del poble, l’amor és l’opi de les dones»
- Companyia de teatre Pedro Cañestro: «Som amateurs i ens diuen que semblam professionals»