Tanits i biberons púnics per Nadal

Semblen els tres savisavis d’Orient, però no. Melcior, Gaspar i Baltassar, és el primer que pensa tothom en veure les figures que protagonitzen una de les dos targetes de Nadal amb què el Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera (MAEF) felicita aquests nadals. Semblen els Reis Mags, però no. Són tres tanits.

«És un conjunt de tres terracotes acampanades representant a la deessa Tanit i procedents de la cova santuari de Culleram», explica Maria Bofill, conservadora del museu. «Aquesta deessa femenina, divinitat tutelar de la pròpia Cartago, va exercir el paper de patrona protectora de la colònia d’Ebushim (Eivissa en fenici) i dels fidels que acudien a venerar-la a la cova des Culleram entre els segles IV i II aC», continua. Tres de les més de mil figuretes de terracota recuperades al jaciment que están considerades «un dels conjunts d’art púnic més importants del Mediterrani». Totes estan fetes «a motllo» i, a més, a la targeta de Nadal, es pot apreciar perfectament els diferents mantells alats que porten. «Unes ales que es pleguen sobre el cos», detalla Bofill: «L’espai triangular al pit es decora amb símbols relacionats amb la deessa Tinnit/Tanit». Unes decoracions que són de flor de lotus, de caduceu, amb símbols astrals i molts altres motius.

Les tres figures d’una de les felicitacions no són els savis d’Orient, són tres del milenar de tanits trobades as Culleram

Un altre aspecte que es pot apreciar molt bé a la felicitació són les diferències entre els kalathos —«el barret que porten al cap»—, així com els pectorals, els pentinats i els símbols. De fet, explica Bofill, les diferències que presenten aquest milenar de figures trobades a es Culleram «permeten establir 26 tipus diferents» de figures, el que «és un clar reflex de l’eclecticisme de l’art púnic, amb elements d’origen hel·lenístic i egipci». Tot això se pot apreciar a l’exposició ‘Per a la nostra senyora Tinnit, la poderosa’ que acull el museu i que recorda com, l’any 1907, un grup d’arqueòlegs de l’illa varen descobrir la cova santuari i com ara ha fet cent anys, l’any 1923, un veí de sa Cala va trobar la placa de bronze. Una mostra que es pot visitar fins al proper 30 d’abril.

Unes altres dos peces ben diferents protagonitzen la segona targeta de felicitació nadalenca que ha difós el museu a través de les seues xarxes socials. Es tracta de dos vasos coneguts com «biberó» pe galet que tenenl, segons expliquen des del MAEF. Un d’ells, el més gran, el que més destaca a la postal, té una ansa, una mena de visera i està decorada amb una espècie d’aspa pintada en color vermell.

«Estan presents a nombroses cultures, també a la púnica, en la qual estan ben testimoniats, sobretot en contextes funeraris», continuen abans de detallar que corresponen als segles IV a II aC. «Sovint es troben dipositats a enterraments infantils, el que ha reforçat la seua consideració de ‘biberons’», comenten des del museu. To t i que no hi ha molta informació sobre aquest vas que es veu a la postal, detallen que un altre trobat l’any 1926 a Puig des Molins estava al costat d’un cove i una gerreta que fan que es pugui datar al segle IV aC.

Al museu expliquen que no hi ha análisis de contingut que permetin saber si es tractava de recipients específics per a libacions funeràries, si formaven part de la vaixella habitual de taula o si realment podien ser biberons per donar de menjar lactants. En aquest sentit, detallen que alguns estudis experimentals a França amb algunes peces molt semblants a aquests vasos consideren que es podria tractar d’objectes que farien servir les dones per treure’s la llet dels pits, exactament com es fa ara. Aquests estudis detallen que, per fer-lo servir, les dones col·locaven la boca de la gerreta sobre el mugró, presionant lleugerament el pit, i elles mateixes xuclaven pel galet, de manera que brollava la llet del pit i regalimava dins de la gerra, expliquen al museu sobre aquestes peces que, aquest hivern, han triat per felicitar les festes.

Suscríbete para seguir leyendo