El desarrelament en l’obra de Mona Hatoum

L’artista libanesa multidisciplinària Mona Hatoum (Beirut, 1952) és una de les protagonistes del mes d’octubre, dedicat a personalitats del món de les arts visuals, del calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’, editat per l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES.

Hatoum s’ha endinsat en diferents vies d’expressió artística, com l’escultura, les instal·lacions, el vídeo o les performances, entre d’altres. Els seus pares varen fugir a Beirut l’any 1948 des de Palestina i quatre anys després va néixer ella.

Va estudiar entre els anys 1970 i 1972 en el Beirut University College i, només tres anys després, esclatà la guerra civil en el Líban mentre ella es trobava a Londres. El que en un principi anava a ser una visita llarga a la capital anglesa, esdevé exili. «Aquesta escultora es caracteritza per haver emprat el recurs de la transformació d’allò que és familiar i quotidià (objectes domèstics com cadires, taules, utensilis de cuina, etc.) en una cosa estranya, amenaçadora i perillosa», apunta, en la seua pàgina web, l’Ateneu Cultural Ciutat de Manises.

Llar i pàtria

«Al llarg dels 90, Hatoum va fer servir cada cop més les estructures i formes sòbries per expressar l’aïllament i la reclusió. Moltes de les seves obres d’aquest període al·ludeixen a l’espai ambivalent del terreny domèstic, o més concretament, de la noció de ‘llar’, que de vegades transmet la idea de ‘pàtria’», explica el Guggenheim —museu on Hatoum ha exposat— a la seua pàgina web.

A tall d’exemple, la instal·lació Llar (Home, 1999) representa una cuina. Es tracta d’una taula grossa plena d’objectes metàl·lics com un embut, un ratllador, tisores o un colador, que estan connectats per cables amb corrent elèctric. «L’escultura està col·locada darrere d’una barrera de filferros fins d’acer horitzontals que separa l’espectador del corrent potencialment letal. Aquesta instal·lació genera un espai d’ambivalència que evoca la intimitat i la violència de la nostàlgia frustrada», tal com va definir el Guggenheim.

Aquesta obra està relacionada tant amb la seua experiència com a dona i la plasmació del patriarcat dins les llars, com amb la seua experiència de dona migrada. Aquest eix d’opressió ja el va viure, com a filla de palestins, al Líban, on li varen denegar la ciutadania libanesa.

Suscríbete para seguir leyendo