TEMPS DE DONES, DONES EN EL TEMPS Segle XXI: Artistes compromeses políticament
El desarrelament en l’obra de Mona Hatoum
L’obra d’aquesta artista multidisciplinar està travessada per la seua experiència com a exiliada a Londres per mor de la guerra civil al seu país
![Mona Hatoum a l’Institut Valencià d’Art Modern.](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/eb2002b0-603b-4067-b607-36719a6a6a3d_16-9-aspect-ratio_default_0_x719y789.jpg)
Mona Hatoum a l’Institut Valencià d’Art Modern. / MIGUEL LORENZO (Wikimedia Commons).
Redacció
L’artista libanesa multidisciplinària Mona Hatoum (Beirut, 1952) és una de les protagonistes del mes d’octubre, dedicat a personalitats del món de les arts visuals, del calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’, editat per l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES.
Hatoum s’ha endinsat en diferents vies d’expressió artística, com l’escultura, les instal·lacions, el vídeo o les performances, entre d’altres. Els seus pares varen fugir a Beirut l’any 1948 des de Palestina i quatre anys després va néixer ella.
Va estudiar entre els anys 1970 i 1972 en el Beirut University College i, només tres anys després, esclatà la guerra civil en el Líban mentre ella es trobava a Londres. El que en un principi anava a ser una visita llarga a la capital anglesa, esdevé exili. «Aquesta escultora es caracteritza per haver emprat el recurs de la transformació d’allò que és familiar i quotidià (objectes domèstics com cadires, taules, utensilis de cuina, etc.) en una cosa estranya, amenaçadora i perillosa», apunta, en la seua pàgina web, l’Ateneu Cultural Ciutat de Manises.
Llar i pàtria
«Al llarg dels 90, Hatoum va fer servir cada cop més les estructures i formes sòbries per expressar l’aïllament i la reclusió. Moltes de les seves obres d’aquest període al·ludeixen a l’espai ambivalent del terreny domèstic, o més concretament, de la noció de ‘llar’, que de vegades transmet la idea de ‘pàtria’», explica el Guggenheim —museu on Hatoum ha exposat— a la seua pàgina web.
A tall d’exemple, la instal·lació Llar (Home, 1999) representa una cuina. Es tracta d’una taula grossa plena d’objectes metàl·lics com un embut, un ratllador, tisores o un colador, que estan connectats per cables amb corrent elèctric. «L’escultura està col·locada darrere d’una barrera de filferros fins d’acer horitzontals que separa l’espectador del corrent potencialment letal. Aquesta instal·lació genera un espai d’ambivalència que evoca la intimitat i la violència de la nostàlgia frustrada», tal com va definir el Guggenheim.
Aquesta obra està relacionada tant amb la seua experiència com a dona i la plasmació del patriarcat dins les llars, com amb la seua experiència de dona migrada. Aquest eix d’opressió ja el va viure, com a filla de palestins, al Líban, on li varen denegar la ciutadania libanesa.
Mona Hatoum
Época: 1952-actualitat
País: Líban i Regne Unit
Mona Hatoum és una artista compromesa políticament, principalment pel que fa a les estructures de poder d’Occident envers l’anomenat Tercer Món.
Suscríbete para seguir leyendo
- Capturan en Ibiza en cuatro meses casi tantas serpientes como en todo 2023
- Malestar en guardias civiles de Ibiza por la imagen «irreal» del cuerpo en las redes sociales
- Muere un trabajador en Ca Na Negreta tras precipitarse seis metros de altura desde un techo de uralita
- El chiringuito de toda la vida en el que volver a disfrutar de la playa en Ibiza
- Apagón de Movistar en Ibiza
- Colapso en la carretera de Cala d'Hort
- Un herido en una colisión entre tres vehículos en la carretera de Porroig
- Alsa y Sagalés retrasan con un recurso la nueva contrata del servicio de autobuses de Ibiza