Andreu Valor: «La cançó d’autor comença amb la reflexió i acaba en l’esperança»

Aquest divendres (Can Ventosa, 20 hores), Andreu Valor presentarà a Eivissa, illa que ha visitat en altres ocasions, el seu disc ‘Un nou món’. L’entrada és gratis, però s’ha de reservar a través del portal web de l’Ajuntament d’Eivissa. Fa una mica més d’un any que aquest darrer disc, va veure la llum. Ara, el cantautor valencià (Cocentaina, 1978) el presenta a l'illa, que ha visitat en altres ocasions, amb la Fundació Baleària, en un concert en motiu del Dia Europeu de les Llengües. 

Vens a Eivissa amb el teu nou disc, o no sé si dir-li darrer…

Totes dos formes són bones. Avui en dia corren tant els temps que sembla que una cosa feta fa mig any ja no és nova. Abans tenies més temps per amortitzar un projecte. Per mi és nou, però és cert que el vàrem presentar l’any passat.

Què trobarà la gent al concert?

Volem donar-nos a conèixer entre la gent que no ens coneix. Fa anys que estic en solitari, però sempre és com sembrar de nou. Ens basarem principalment en el darrer disc, ‘Un nou món’, que té el desig i la sensibilitat de defensar uns valors per una societat més justa i igualitària. La gent sap que són valors importants, però no treballem en una mateixa direcció per a què això sigui una realitat. Per ser molt conscients de com intentar construir una societat més amable per a tots. Tot això combinat amb una visió, en primer cop, individualista, i després tractant de buscar aquesta col·lectivitat. Parles de situacions i històries personals, de relacions i estima, que són més genèrics, pèrò també trobaran una visió de la vida de coses com la immigració, la llengua, la violència de gènere, el càncer de mama… Pinzellades diverses d’un món que hem d’aprendre com viure i on l’única esperança és aprendre de la seua diversitat i del respecte al lliure pensament.

Parlam molt de valors, però no sé si tenim clar què volen dir aquests valors en realitat.

L’empatia ens ve una miqueta per educació, però és cert que som una mica incoherents a l’hora de construir-ho en primera persona, de millorar la quotidianeitat a través del nostre comportament i de la nostra mirada cap a la vida. Aquest tipus de missatge els faig amb tota la humilitat possible. Que la gent entengui que no són consells, són visions.

No vol ser un Paulo Coelho de la música, vaja.

No! Mancaria més! Tot està dit amb la boca xicoteta. Cantam les cançons i mentre cantem estam intentant madurar com a persones. El feedback que reps és el que et fa, de vegades, questionar-te les coses. Vols establir un diàleg, i amb tantes vessants, que pot arribar a tenir diferents estils. La cançó d’autor és una proposta més tot i que no està massa de moda, ja que parla de qüestions delicades i una mica complexes. Hem d’entendre que per construir una societat estable no necessitam només la part eufòrica, alegre, la que ens pot donar el dinamisme de propostes més divertides, sinó les que ens fan buscar una maduresa que la societat necessita. Individual i col·lectivament.

Un cantautor és un optimista per naturalesa?

[Riu] Jo ho sóc més del que sembla. Però no tinc la gràcia com per a exposar que sóc una persona alegre, positiva, esperançadora… De vegades hi ha molts drames darrera de les cançons, però no sóc un somiatruites que està amargat de la vida. Al contrari. Però és cert que hi va haver un moment de la meua vida que em vaig plantejar com podia arribar a ser feliç, que és el que més m’importa, i veia que costa poder ser-ho quan veus que el teu entorn no ho és. Des d’un desnonament a la precarietat laboral de la gent, persones sense accès a una esperança de futur, les guerres, la immigració, les pasteres diàries… Això fa trontollar la meua estabilitat. No sóc una persona completa quan veig aquestes notícies. Port una setmana sense llegir-les. Necessit estar al dia del que passa al món, però també respirar una mica. Això no vol dir que no sigui una persona amb activisme o desig. Per això aquest gènere. Aquestes cançons comencen amb la reflexió, però acaben en l’esperança. No està tot perdut.

Cantar en català és una necessitat, una qüestió natural, una reivindicació, un tocar la pera…?

Tot això. Es diu que amb el temps les persones ens feim més conservadores. Em rebel·le, no estic d’acord. En els dos darrers treballs intent dir el que pensava amb generositat, amabilitat. Quan no estic d’acord amb les coses he d’argumentar el meu pensament, les meues formes d’ordenar la vida, però ho he de fer amb tota l’educació i respecte possibles per no ser com aquells als que no vull semblar-me i perquè l’única forma d’evolucionar és a través del respecte. Crec en la cultura com a eina de transformació. El català és la meua llengua materna i és una necessitat perquè, desafortunadament, les llengües minoritàries passen pena sempre, però darrerament, amb les comunicacions globalitzades, estan una miqueta pitjor.

Madurar és entendre que s’enxampen més mosques amb mel que amb vinagre?

Potser, no ho sé. Sempre estam amb altibaixos, buscant la nostra forma de fer les coses. El propòsit de cada projecte que faig és la sinceritat. Intent madurar projecte a projecte, conforme evolucionen el món i les tendències, amb notícies que te fan reflexionar… De vegades canvien les coses, perquè evolucionam, maduram, anam enrere per avançar…

Algun tema se li ha quedat antic?

Sí, sobretot una, ‘No sé odiar, però vull’, que és una cançó que matitza els sentiments que tenim de la disconformitat, de no poder entendre com ha estat d’injust el món ni a les persones que intenten fer un mal conscientment. L’he matitzat en els darrers mesos i ara és ‘No sé oriar, però tampoc vull’. L’odi és innat, com l’alegria, i una de les coses que intent fer és equilibrar els meus impulsos. No vull ser una persona negativa ni injusta, vull ser molt conscient del que puc arribar a pensar. Crec que hi ha una altra possibilitat per a refer les coses que sorgeix de la calma i la reflexió. Aquesta cançó és un exemple de com escrius una cosa fa 12 o 13 anys, amb l’eufòria d’una persona més jove, i ara intentes matitzar-ho amb una conseqüència i un sentit.

Si mires endarrera, cap a les teues cançons, com veus el camí que has fet?

Me n’adone que la humanitat és un col·lectiu que entreposa més de dos cops amb la mateixa pedra. La tecnologia ens fa evolucionar, som més moderns que fa tres o quatre dècades, però l’essència de l’ésser humà fluctua. Les mateixes precarietats, interessos propis, guerres, societats que perden el rumb en funció de qui els domina… La humanitat intenta subsistir i cada cop es mira més el melic, és més individualista. Però després la necessitat te fa tornar a creure en el col·lectiu i quan estàs més estable tornen les precarietats i les persones fortes que intenten revertir la situació… Amb les cançons me passa igual. De vegades feim versions de Lluís Llach, Ovidi Montllor o referents clàssics i te n’adones que tants i tants temes són encara vigents… Vull pensar que les coses que no estan bé tendran l’opció de revertir-se, però també sé que les que estan bé i equilibrades tornaran a trontollar.

Com veu un cantautor com tu la pujada de la ultradreta?

És preocupant. Al País Valencià i al món. Aquí potser no ha set tan visible i quan se li donen ales a aquests missatges agafen més volum. És trist perquè molta gent acaba comprant aquest diàleg i aquestes opcions. Parle des del desig d’una societat més justa, empàtica, solidària… I la ultradreta són passes enrera. Vull pensar que són moments puntuals i la gent acabarà revertint-los. La gent compra aquests missatges per disgust amb el govern, per una situació fràgil que està patint, perquè estàs cansat de veure que sempre són els mateixos i no millores… Ho agafen com a alternativa, però una proposta amb un missatge més violent no és el camí.

Fa un any que vares presentar ‘Un nou món’. Què és el darrer que has escrit?

Acabe de musicar un poema de Vicent Andrés Estellés. És important per nosaltres i per la literatura catalana sobretot per la seua gran capacidad d’expressió poètica. És una referència màxima. L’any que ve es conmemora el centenari del seu natalici i m’agradaria fer un EP basant-me en tres o quatre poemes musicats. Per transformar una idea a través del llenguatge necesites de la capacitat d’expressió màxima i la poesia ajuda moltíssim. A finals de 2024 també presentarem el nou disc. Estic en aquesta fase d’encaixar la idea, la sonoritat i les formes per arrodonir els temes que estan per enmig.

Suscríbete para seguir leyendo