María Ruido, el cos, la identitat i la història

«La construcció social del cos i la identitat, els imaginaris de la feina en el capitalisme postfordista i la construcció de la memòria i les seues relacions amb les formes narratives de la història». En això es centra la feina de María Ruido, una de les protagonistes del mes vinent, dedicat a les arts visuals i l’art digital, del calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’ (editat per l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES). Una feina a la que aquesta gallega (Ginzo de Limia, Orense, 1967) porta dedicada des de 1998, segons ella mateixa explica a la seua web.

Ruido es va llicenciar en Història a la Universitat de Santiago de Compostela l’any 1991 i més tard es va doctorar en Belles arts a la Universitat de Vigo. Ho va fer amb una tesi sobre la identitat, el cos i el context social. A més, es va formar en Teoria de l’Art al Centre d’Art i Comunicació de Lisboa.

Ha viscut a Tànger, Madrid i Barcelona, on ha impartit classes com a professora del departament de Disseny i Imatge de la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

La seua obra artística no se centra només en la imatge, sinó també en el text, un dels més destacats ‘Mamá, quiero ser artista! Anotaciones sobre la situación de algunas trabajadoras en el sector de la producción de imágenes, aquí y ahora’. En tota la seua producció destaca la relectura i el fet de tornar a contextualitzar els materials d’arxius. La seua filmografia la formen prop d’una vintena de cintes.

Suscríbete para seguir leyendo