Canviar l’espai, canviar l’ensenyament

No es tracta només de canviar de lloc els mobles, o de canviar aquests o de comprar jocs o materials nous. No, construir un espai educatiu és molt més que això i és molt important en el procés d’aprenentatge. Així ho expliquen tres expertes a la darrera edició de l’Anuari de l’Educació, on apareixen fotografies de diversos centres educatius de les Pitiüses. 

«L’escola hauria de ser la porta d’entrada dels nostres infants al món de la cultura i el coneixement. Hem de despertar el desig d’aprendre, el desig d’entendre el món. Poder arribar a manejar les eines que ens permeten interpretar, reinterpretar i analitzar el món suposa compromís, exigència i complexitat». És una de les afirmacions de ‘Transformam els espais per transformar les pràctiques educatives’, article publicat a la darrera edició de l’Anuari de l’Educació. Un article que signen Magdalena Jaume Adrover (doctora en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Professora d’Educació Artística i Estètica del Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques de la UIB), Marta Llompart Villalonga (llicenciada en Història i diplomada en Magisteri, especialitat d’Educació Infantil, per la UIB) i Maria A. Riera Jaume (doctora en Pedagogia per la Universitat de les Illes Balears) i que parla del grup de recerca GAEB (Grup per a l’Assessorament i la Innovació en Àmbits Educatius pel Benestar: Pensar els espais mirant els infants), associat al Institut de Recerca i Innovació Educativa (IRIE) de la Universitat de les Illes Balears i el Govern balear.

Tot i que no menciona cap centre concret, sí inclou imatges d’algunes de les escoles en les que ha intervingut (més de 60 des del curs 2015-2016) i entre elles apareixen un parell de Sa Joveria, centre d’Infantil i Primària de Vila, i l’escola Infantil de Sant Ferran a Formentera. «La transformació dels espais impulsa també la transformació educativa», afirmen les autores al resum de l’article, que defensa que aquestes modificacions dels espais suposen «un canvi en els processos d’ensenyament-aprenentatge». Canvien els rols dels docents i els alumnes, però també «les dinàmiques d’aula i les relacions de la comunitat educativa». A l’article, les tres especialistes defensen que hi ha una «relació directa entre ambient, desenvolupament i aprenentatge» i asseguren que són els que venen des del plaer els coneixements que romanen més temps a la memòria i són aplicats «més fàcilment» en un entorn real. «Educar té molt a veure amb la capacitat de seduir», apunten abans de parlar de «neuroarquitectura aplicada a l’educació», que proposa, expliquen, «crear entorns d’aprenentatge que tenguin presents el sentit emocional» de la zona, les proporcions, la il·luminació, la ubicació i la relació amb l’exterior. Parlen, per exemple, d’un estudi de 2015, ‘Clever Classrooms’, que deixa molt clara la importància de l’espai de cara a aprendre: «Es va detectar una millora del 16% en el progrés dels alumnes en funció de les bones característiques ambientals de les aules».

En aquest sentit, afirmen que els espais «mai no són neutres»: «Darrere la manera d’organitzar els espais d’una escola hi ha una determinada concepción del que és ser infant i de com entenem els processos d’ensenyament-aprenentatge». «Els espais són un llenguatge silenciós que determina conductes i afavoreix relacions», indiquen les expertes, que advoquen per escoles on els boixos i boixes siguin «els veritables protagonistes» d’aquest procés.

Dilemes i tensions

Una premisa que sovint genera «dilemes i tensions» quan la plantegen als centres. «En aquesta nova conceptualització de l’espai entenem que la tasca dels mestres no és tant presentar i transmetre coneixements com crear espais que propicïin relacions d’aprenentatge compartit», afirmen a l’article, on deixen molt clar que aquests canvis no passen només per «canviar de lloc els mobles» o «comprar materials nous».

La idea és crear espais on els petits puguin interactuar entre ells i també connectar amb els adults de referència. Espais flexibles, el que s’aconsegueix, expliquen, amb mobiliari petit que els mateixos alumnes puguin moure. La tasca dels mestres, indiquen, és tractar de buscar «l’equilibri entre els espais que fomenten el moviment i aquells que afavoreixen el descans». Aquest balanç és important en el número d’elements: «Un excés de material pot saturar i limitar les eleccions dels infants i poc material implica que els boixos perdin l’interès amb facilitat i sigui font de conflicte entre ells». També han de saber «quan i com intervenir» en aquests espais «sense interferir». «Els mestres han de ser grans observadors, saber veure i llegir entre línies quin neguits, dubtes i qüestions s’oculten en el quefer diari dels alumnes», expliquen les expertes a l’article, on insisteixen en la importància de «no convertir els espais en llocs simplement de trànsit per als infants».

«Ser mestres implica acompanyar, agombolar, acaronar, implica pensar i repensar les propostes, els materials, el disseny dels espais, implica ajudar a crear sentiment de pertinença, de comunitat. Implica gestió d’emocions, de relacions, de conflictes, sense oblidar que som el referents culturals dels nostres alumnes», afirman les autores, que destaquen la importància dels centres educatius com espais per generar un sentiment de pertinença a l’entorn, d’identitat: «Escoles que s’arrelen al territori que habiten, transparents i creadores de cultura democràtica».

Suscríbete para seguir leyendo