Fabricar un satèl·lit i llançar-lo a l’espai per complir dos missions. Aquest és l’objectiu dels cinc equips de les Pitiüses que varen participar a la primera fase de la competició ‘Cansat’. «En realitat eren sondes», matitza Fèlix Roig, professor de Tecnologia de l’institut Isidor Macabich, dies després de tornar de Mallorca, on ell i altres dos docents del centre (J. L. Palau, també de Tecnologia, i Patricia Bofill, de suport de ciències) varen acompanyar la vintena d’alumnes que, repartits en quatre grups, participaven a la competició. Un grup de segon de Batxillerat i tres de tercer de Secundària, inclosos alumnes de Diversificació. «Els varen felicitar molt», comenta, orgullós, el professor, que detalla que varen ser l’únic institut que va incloure aquests alumnes als equips.
Relacionadas
Els del Macabich no eren els únics alumnes de les Pitiusas que varen participar en la competició, hi havia un grup de l’institut Marc Ferrer de Formentera. En total, a la jornada, celebrada un dilluns, varen participar més de 150 alumnes de deu centres educatius de totes les illes. Una jornada que va començar a l’aeròdrom de Son Albertí, a Llucmajor, on varen llançar els seus Cansat abans de desplaçar-se a la seu de la Universitat de les Illes Balears (UIB) per defensar els seus projectes davant d’un jurat.
Problemes a l’aeroport
Pels eivissencs, però, la jornada va començar molt abans. «Alguns es varen aixecar a les cinc perquè a les sis havíem d’estar a l’aeroport per agafar el vol a Palma», comenta el docent, que lamenta que la jornada va començar amb un ensurt al mostrador de facturació, on els varen posar problemes per pujar a l’avió amb les antenes dels satèl·lits que havien construït al centre. «Les quatre antenes dels quatre equips», detalla el docent. Uns elements imprescindibles per poder competir i que havien desmuntat i embolicat cuidadosament pel viatge. A més dels bitllets d’avió, ja havien hagut de pagar la facturació d’una motxilleta amb els recanvis i les ferramentes, algunes de les quals no passen els controls de seguretat. Una motxilla per la que varen pagar i que no va arribar a Mallorca. «Sort que hi ha molt companyerisme a aquestes activitats i ens ho varen deixar tot», comenta. En arribar al mostrador —«volàvem amb Iberia», detalla— els varen dir que havien de facturar-les. «150 euros per unes antenes que pesaven 2.100 grams. Vam dir que podíem desmuntar-les i fer-les més petites, però ens varen contestar que el preu seria el mateix», explica Roig, que va avançar els sous i que encara no es pot creure la «manca de comprensió» del personal que els va atendre, a qui va explicar on anaven i per què». «150 euros per anar, si volíem portar-les de nou a Eivissa eren 150 més. S’han quedat a Mallorca», lamenta el docent sobre l’aspecte negatiu d’aquesta experiència que, per la resta, els ha deixat molt bons records. Això sí, quan, un cop arribats a Mallorca, ho varen comentar, tampoc varen notar gaire empatia per part del Govern balear, organitzador de la competició. Només un dels organitzadors, un alt càrrec d’Air Europa, es va interessar pel que els havia passat, no fos cas que hagués set la seua companyia.
«L’objectiu és motivar l’esperit científic entre els alumnes», detalla Roig, que explica que tot va començar a un curs de l’Ibesteam per a professors. Per poder arribar a Mallorca amb els satèl·lits, però, varen haver de fer «molta feina en molt poc temps» a classe. No només varen haver de construir les sondes sinó, a més, dissenyar la segona missió. La primera, detalla el docent, era comú a tots els equips: prendre unes dates meteorològiques, unes medicions a temps real, durant el vol de l’artefacte (alguns es varen llançar amb un cohet i altres, varen alçar el vol amb una avioneta). La segona missió l’havien de triar ells. En el cas del Macabich, els de segon de Batxillerat midaven la qualitat de l’aire i, en funció d’aquesta, s’obria una trampeta i deixava anar llavors i alguns dels de Secundària enviaven missatges en codi morse amb leds.
This browser does not support the video element.
Buscar finançament
Per poder construir els artefactes, els propis alumnes varen haver de buscar finançament. Exactament igual que amb les expedicions professionals. Varen haver de buscar patrocinadors, empreses de l’illa que es varen implicar i que, fins i tot, els varen dir que si necessitaven algun canet més, el demanassin. «Ells varen anar a Unidad, Pinturas Riera, Ca na Negreta i Carburantes Ibiza per demanar que els ajudassin a pagar els materials per construir les quatre sondes. Uns mil euros entre tots», destaca el docent, content per l’experiència, tot i que no varen guanyar (els vencedors varen els els escolars del Pasqual Calbó i Caldés de Mahó, Menorca). De fet, al centre ja estan pensant en la propera edició, a la que aniran una mica més preparats i sabent a què s’enfronten. Els propis alumnes de Secundària ja han confessat als professors que estaran encantats de tornar-hi.