Més de 1.200 topònims en un llibre de la costa de Sant Antoni

El Centre Cultural Cervantes va acollir dissabte la presentació del llibre ‘La toponímia de la costa de Sant Antoni de Portmany’, d’Enric Ribes i Marí, doctor en Filologia Catalana. L’any 1995 ja va publicar amb Institut d’Estudis Baleàrics un volum amb el mateix títol, però ara, amb Miquel Costa Editor, torna a treure’l amb informació actualitzada i ampliada. És el resultat d’una gran feina d’estudi i també d’excursions -per mar i per terra- de l’autor acompanyat de diversos informadors, alguns dels quals ja no hi són. El primer, per cert, fou el pare de l’editor: Lluc Costa Costa Collpouàs. En total són més de 20 informadors.

A l’acte hi assistiren una quarantena de persones i, a banda de l’autor, varen intervenir el filòleg expert en toponímia Cosme Aguiló i el filòleg i professor Marià Torres.

Aquesta segona publicació parla exactament de 853 llocs i 1.275 noms. I és que cal tenir present que en alguns casos hi ha diferents topònims per referir-se a una mateixa zona. Tots aquests topònims són un patrimoni cultural immaterial, tal com es va destacar durant la presentació. També destaca la gran quantitat de microtopònims, un fenomen que es dona especialment a la costa de les Illes Pitiusas, que, en paraules de Cosme Aguiló, representen «l’atomització duta al darrer extrem». De la costa de Sant Mateu, Enric Ribes recull i explica 200 llocs; de Corona, 461 llocs; i de Sant Antoni, 192.

En el llibre, Enric Ribes informa sobre el punt exacte de la costa en què es troba, les diferents maneres de denominar-lo, la seua etimologia o la documentació en què apareix el topònim.

Aquesta segona edició del llibre inclou tres sobres -per Sant Mateu, Corona i Sant Antoni- que contenen diversos fulls cartogràfics en què apareixen els topònims recollits i s’indica amb exactitud a quin punt geogràfic fan referència. «Encara que no hi hagi coordenades geogràfiques, que ja apareixeran en els propers treballs, qualsevol persona que estigui acostumada a treballar amb Google Earth pot buscar aquests punts i trobar perfectament les coordenades», va valorar, al respecte, Enric Ribes durant la presentació. Per tant, va concloure que «si Google Earth vol incorporar tota aquesta toponímia en els seus mapes, ho té molt fàcil». I més encara en un context en què, no només s’obliden bona part dels topònims originals de moltes zones de l’illa d’Eivissa, sinó que també se’n popularitzen d’altres (a través de les xarxes socials, però no només) molt recents que eclipsen els vertaders i sovint arriben a ser els més coneguts (i emprats) pels j óvens o pels turistes.

Durant la presentació del llibre, Marià Torres el va definir, a banda de com un treball de lingüística, com un treball «enciclopèdic»: «Perquè ho toca tot: biologia, ja que parla de noms de pardals o peixos; plantes, història...,».

En aquest sentit, Torres va assenyalar: «Els lingüistes sempre deim que els topònims són com els fòssils de la llengua, perquè en un moment donat han quedat tapats per altres elements i ens serveixen per documentar moltíssimes coses». També va comentar que, mentre anava llegint ‘La toponímia de la costa de Sant Antoni de Portmany’, pensava que els topònims «ens informen de la història i evolució de la mateixa llengua, d’antics costums, del món de la mar i fins i tot del contraban a Eivissa, d’història antiga i moderna, de plantes i herbes, d’històries i llegendes».

Cosme Aguiló, durant la seua intervenció, va parlar d’alguns exemples del llibre. El mallorquí és tot un estudiós de la toponímia tant de Mallorca com dels illots de les Pitiusas, de manera que aquesta publicació d’Enric Ribes dialoga amb les investigacions fetes per Cosme Aguiló.

A tall d’exemple, alguns dels topònims que recull el llibre són na Cimals, sa marina de sa Barda, s’ullal de na Coloms, es Nedador o es Murtar (en el cas de la costa de Sant Mateu); sa cala d’en Baló, sa Coverxa, es Brul des Bou o ses illes Margalides (en el cas de la costa de Corona); sa cova des Coloms, sa pesquera de na Campana, na Campana o es Regueró (en el cas de la costa de la parròquia de Sant Antoni de Portmany).

A banda de Lluc Costa Costa, altres dels informadors han estat Josep Costa Tur (Pep d’en Jaume), Antoni Torres Bonet (de ca n’Esteve), Miquel Torres Escandell (de cas Pujolet), Joan Tur Costa (de can Pep Tur) o Vicent Cardona Vingut (en Vicent Mosson de s’Arraval).

A la presentació del llibre hi eren presents l’alcalde de Sant Antoni, Marcos Serra; el director insular de Cultura, Miquel Costa, i la regidora de Cultura a Portmany, María Ramón Boned.

Fins al moment, Enric Ribes ha publicat llibres sobre toponímia de cada municipi d’Eivissa menys Santa Eulària. Precisament demà presenta a Can Jeroni un llibre que ha escrit conjuntament amb Neus Marí Planells: ‘La toponímia de la costa de Sant Josep de sa Talaia’, editat, en aquest cas, per l’Institut d’Estudis Eivissencs.

A tall de conclusió, ja al final de la presentació, Enric Ribes va lamentar: «Malauradament, en els treballs de toponímia més recents que hem fet, tant de la costa de Sant Josep com de Santa Eulària, i a Formentera tres quartes parts del mateix, ens hem trobat que de la toponímia que s’havia arreplegat fa 20-30 anys, els informadors [actuals] ja no reconeixen els noms. I pensau que la majoria d’informadors ja han mort».

En aquest sentit, va reivindicar la importància que tots aquests noms quedin plasmats en paper i sigui, per tant, molt més difícil que desapareguin: «És importantíssim que quedin plasmats en paper i damunt un lloc concret [geogràfic], de manera que la gent els pugui identificar».

Finalment, va subratllar que per evitar la seua pèrdua, és imprescindible que els ciutadans emprem aquestes paraules: «Hem d’aprendre’ls o almenys tenir-los a mà. Tornar-los a emprar i oficialitzar-los -això ja és feina de les autoritats-, però sobretot, naltros hem d’utilitzar-los».

Suscríbete para seguir leyendo