TEMPS DE DONES, DONES EN EL TEMPS: Muntadores i responsables d’efectes especials

Dede Allen, «doctora d’edició de cinema»

La muntadora va començar a treballar en edició perquè amb la Segona Guerra Mundial mancaven homes als estudis

Dede Allen a la il·lustració del calendari.

Dede Allen a la il·lustració del calendari. / INÉS ÁVALOS VÍLCHEZ

Redacció

«Doctora d’edició de pel·lícules». Així era coneguda al món del cinema Dorothea Allen, ‘Dede’ Allen, una de les protagonistes des mes de novembre del calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’ (editat per l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES), dedicat a les muntadores i responsables d’efectes especials. Aquesta nord-americana, nascuda al si d’una família que ja es dedicava al cinema, va editar pel·lícules tan reconegudes com ‘The Hustler’ (1961), ‘Bonnie and Clyde’ (1967), ‘Dog Day Afternoon’ (1975) i ‘Reds’ (1981). Durant una temporada va col·laborar amb el director Arthur Penn i va treballar amb altres directors reconeguts entre els que es troben Sidney Lumet , Robert Wise , Elia Kazan i George Roy Hill.

Allen es va criar a un internat on la seua mare, actriu, la va deixar en separar-se del seu marit per marxar a Europa. L’amor al cinema va unir molt mare i filla quan aquesta va sortir de la institució i va viure de forma intermitent amb la seu aprogenitora. La passió pel setè art la va perseguir mentre estudiava arquitectura, teixit i ceràmica, unes formacions que va deixar per començar a treballar com a missatgera a la Columbia Pictures, on, el 1943, va entrar a l’equip d’Elliot Nugent, que estava contractant dones degut a la manca d’homes al país degut a la Segona Guerra Mundial. Va estar deu mesos amb ell abans de passar al departament d’efectes de so, on va treballar mentre es formava en actuació, direcció i direcció d’escena.

Després de casar-se, es va mudar a Nova York, on va treballar fent guions, editant comercials i pel·lícules industrials fins que va muntar el seu primer llarg important, ‘Odds Against Tomorrow’ (1959). Va treballar amb el director robert Wise, que la va animar a experimentar en l’edició. Així va ser com Allen es va convertir en pionera en l’utilització de talls que suposaven salts emocionals i floritures estil·lístiques. A principis dels anys 90 Allen es va convertir en vicepresidenta de desenvolupament creatiu de la Warner Bros i l’any 2000 va tornar a l’edició amb ‘Wonder Boys’, per la que va ser nominada als Oscar.

Suscríbete para seguir leyendo