Giuseppe Concas té 49 anys i tot i que va néixer a Sardenya, Itàlia, amb només 15 anys va marxar de casa i del seu país. La vida el va portar per diversos indrets fins que l’any 1998 va aterrar a Eivissa, on viu i treballa des d’aleshores. Sempre ha estat un apassionat de l’art i la cultura popular eivissenca i ja fa més d’una dècada que es dedica a fotografiar tots els detalls del ball pagès.
A Giuseppe Concas el coneixen totes les colles de ball pagès d’Eivissa. És segurament, el fotògraf oficiós de totes les ballades de l’illa i tot i ser d’origen italià ja domina més que algun eivissenc tot el simbolisme que envolta aquesta tradició.
De petit, ja tenia clar que volia dedicar-se al món de l’art, però a casa, el seu pare, que es dedicava a l’agricultura, sempre li havia dit que l’art no era per als hòmens, que es buscàs una feina com deu mana i que es posàs a treballar. Així que, amb només 15 anys, lluny de fer cas al seu pare, Concas va fer les maletes i va marxar de casa perseguint el seu somni.
El primer lloc on va decidir provar sort va ser el Pirineu francès, concretament al Mont Blanc, on va treballar durant força temps en diferents ambients del món de la nit, però, a poc a poc, es va adonar que aquell tampoc era el seu lloc i que l’oci nocturn li aportava més coses negatives que positives així que, encara que sembli una paradoxa, l’any 1998 va decidir fugir del món de la nit viatjant a l’illa d’Ibiza.
«Sé que pot semblar estrany, però vaig anar a viure al Mont Blanc per superar el pànic que tenia en aquell moment a les altures. Sempre he volgut superar els obstacles enfrontant-m’hi, per això tenia clar que el millor lloc per demostrar-me que podia viure sense el món de la nit era Eivissa.», explica el fotògraf.
Tan bon punt va arribar, va quedar captivat. No només per la natura, els colors i la virginitat de l’illa, sinó també pel tarannà dels eivissencs, especialment de la gent de Sant Jordi, el poble que el va acollir des del primer moment i on encara resideix a dia d’avui.
La cultura popular, l’art i les tradicions d’Eivissa de seguida li van cridar l’atenció, però el ball pagès el va fascinar per damunt de tot. Els vestits, les espardenyes, les emprendades i els salts dels balladors eren quelcom que Concas no havia vist mai en cap altre lloc.
«Record perfectament el primer cop que vaig veure una ballada. No vaig entendre res de res! Per això vaig començar a investigar tot el que hi ha darrere i, per descomptat, sempre amb la meua càmera», explica Concas, que no viu de la fotografia, sinó de treballar la terra, com el seu pare. «Al final, encara que sembli increïble, tots tornam als nostres orígens d’una manera o d’una altra. Em dedic al paisatgisme i també a l’agricultura, tot i que la meua passió sempre ha estat la fotografia, però com deia el meu pare, de l’art és molt difícil poder viure», assegura.
A dia d’avui, Concas ha fotografiat totes les colles de l’illa, però reconeix sentir un amor especial per les de Sant Jordi i Sant Mateu. «Són colles molt importants per a mi, gairebé són família. Em van acollir des del primer moment i, la de Sant Mateu, a més a més, va ser la primera colla que vaig poder fotografiar ara fa 12 anys. Hi tenc un vincle molt especial, perquè d’altra banda, l’orografia d’aquesta zona em recorda molt a la de Sardenya», comenta.
Tot i no viure directament de la fotografia, Concas ha sabut treure un petit rendiment econòmic a la seua gran passió i, encara que ven moltes de les fotografies que exposa, sempre dona un 5% dels beneficis de cada venta a la colla que s’ha deixat fotografiar o, directament, a la Federació de colles de ball i cultura popular d’Eivissa.
«Sense aquestes colles les meues fotografies no tendrien sentit. Si la cultura i les tradicions d’Eivissa em donen de menjar, el mínim que puc fer jo és mirar de col·laborar, també econòmicament, en la seua preservació perquè pens que, la cultura d'Eivissa en general i, les colles de ball pagès en particular, reben molt poques ajudes i són molt necessàries per no oblidar d’on venim tots els que ara vivim aquí», sentencia el fotògraf.
La seua darrera exposició s’inaugurarà el proper dia 4 de novembre, a partir de les 19 hores, al Centre Cultural de Jesús i podrà visitar-se fins el dia 25.
