«Un dia com avui, 6 d’octubre, l’any 1852, nasqué Pere Escanellas Sunyer. Mestre i poeta, és considerat un des millors escriptors eivissencs en llengua catalana des segle XIX i destacat representant des grup de sa Renaixença a ses Pitiüses». Amb aquest post va néixer, el 6 d’octubre de l’any passat ‘Eivissa Avui’ (@eivissa_avui), un projecte amb què Joan Serra Bofill, eivissenc de 18 anys, recorda, cada dia a Instagram, efemèrides de l’illa d’Eivissa. «Un dia com avui...», comencen totes les publicacions, molt curtetes perquè a ningú no li faci mandra llegir-les.
«Així tendré més temps per explicar coses», respon, amb ironia, Joan, quan se li comenta que mai de la vida aquesta redactora s’hagués imaginat que darrere d’Eivissa Avui hi havia algú tan jove. «Sempre he set molt inquiet amb la història i l’arqueologia», explica el jove, que confessa que fa anys que intenta no perdre’s cap de les conferències que organitza el Museu Arqueològic. La idea de crear aquest perfil a Instagram va sorgir arran d’un altre projecte: «L’estiu passat vaig fer una recerca per a un arbre genealògic». Així, visitava habitualment el registre de la pabordia i l’Arxiu Municipal. Entre tots els papers en què es capbussava trobava molta informació que si bé no li servia per a la seua recerca, considerava interessant. Així que se l’apuntava als marges dels papers que feia servir per prendre notes.
A l’octubre, quan va marxar a Regne Unit per estudiar Model Making —«una combinació d’enginyeria i art», detalla— va començar amb aquesta idea de compartir, cada dia, alguna cosa que passàs a l’Eivissa d’antuvi. El seu objectiu, fer divulgació de la història de l’illa. Ho fa en el temps lliure que li deixen els estudis. Molt pocs cops es deixa els posts preparats, explica el jove, que confia que el perfil serveixi perquè la gent aprengui cada dia una cosa nova. Com allò de «nunca te acostarás sin saber una cosa más», però relacionat amb la història d’Eivissa. A ell, confessa, el que més li agrada és aprendre coses noves. Cada dia. Cada estona, si pot ser.
Joan, que és seguidor d’altres perfils d’efemèrides mundials, explica que a l’hora de fer les seues publicacions no pot tirar tant de batalles o grans aconteixements com aquests comptes. Però tant li fa. De fet, li agrada explicar també els petits esdeveniments, ja que li serveixen per explicar alguns aspectes de la vida i el dia a dia de la societat de l’illa. Com a exemple, el 14 d’octubre: «Un dia com avui, l’any 1489, es senyors jurats i prohoms d’Eivissa decidiren dur a terme sa seua sortida anual; aquesta volta anaren a Santa Eulària, a visitar ses sèquies i es molins. Dos captius i quatre mules feren falta per traginar tot el necessari, sent destacada la despesa que feren de menjar». No tots els dies l’esdeveniment pot ser «espectacular», però també n’hi ha. Massa llarga per reproduir-la aquí, la imatge del 25 d’octubre, una pintura de vaixells amb pals caient i fum ja dona una idea del que va passar aquell dia del 1529 quan Rodrigo de Portuondo, general de l’Armada, es va trobar en aigües de s’Espalmador amb Drub, més conegut com ‘El Diable’ i un dels homes de confiança de Barba-Roja. Si voleu saber més, buscau la publicació, que aquí no hi cap tot. I això que l’eivissenc s’esforça a resumir. «Molts cops és complicat sintetitzar», confessa.
La pedra i els argenters
Al perfil hi penja tant històries més recents, dels segles XIX i XX, però també algunes de ben antic, com la del 20 d’octubre de 1489, quan el responsable de l’obra de la torre de mossèn Massot es va quedar sense pedra per seguir i la va haver de comprar a un argenter, Martinet. «En aquella època, es argenters eren es que treballaven sa plata (argent), s’or i altres metalls preciosos, a més de pedres fines (segons fos sa seua especialitat). Organitzats en un gremi, aquestos argenters existiren a Eivissa durant molts de segles. Amb es temps, però, sa denominació d’argenter caigué en desús i s’acabà preferint sa de joier», explica.
Per poder seguir amb aquesta iniciativa els mesos que passa a Anglaterra, Joan confessa que marxa carregat amb alguns llibres d’història. «M’enduc un mal d’esquena», ironitza. També, amb els papers de notes per a les seues investigacions, amb els marges plens de coses que varen passar un dia o un altre de l’any. Són els que està omplint ara, a les seues visites als arxius per a la recerca que està fent i que confia en poder publicar l’any vinent. El jove està resolguent un curiós trencaclosques, el de les cases i els carrers de l'Eivissa medieval. Les peces les troba als capbreus, que parlen de les rendes. De les cases. Així, amb les anotacions que troba, està tractant de composar els carrers, vivendes i comerços. «Un retrat casa per casa i carrer per carrer», defineix el jove, a qui la taula on acostuma a treballar se li ha quedat ja petita, amb tota la informació i els mapes que ha hagut d’estendre. «He ocupat ja les parets», indica. Analitzant dades sobre portelles i barbacanes ha desentranyat ja el misteri de la carnisseria vella. Però encara n’hi queden alguns. Hi ha una cantonada de la Dalt Vila que fonyaven els habitants de Medina Yabisah que li està donant una mica de guerra. Molta, en realitat. «Els papers m’agraden molt, però també m’enfaden», fa broma.
Per alguns dels seguidors és curiós, per exemple, descobrir què va passar a Eivissa el dia del seu aniversari o el d’alguna persona estimada. El 13 de maig de 1777, «es corsari Bartomeu Cabanilles prengué possessió des càrrec de capità des port d’Eivissa, amb un sou de vint escuts mensuals, havent set nomenat s’1 d’abril de l’any anterior. A causa de sa seua mala salut, es 17 de maig de 1782, el rei li donà sis mesos de llicència a fi que pogués anar a restablir-se on volgués». Navegant pel perfil sorprèn trobar-se amb la imatge d’una escultura de caire oriental. Serveix per il·lustrar el que va passar el 21 de maig de 1403, dia en què Ruy González de Clavijo, cambrer del rei Enric III de Castella, «partí des port de Cadis rumb a l’Orient amb una ambaixada per s’emperador mongol Tamerlà». Uns dies després, el 5 de juny, desembarcaren a Eivissa «on es governador, Ramon de Talamanca, els hostatjà». Joan Serra aprofita per explicar com Clavijo va escriure «una descripció detallada» de la Vila i de l’illa en què relata com els eivissencs li explicaren que els danys que patien les torres i les murades eren per la Guerra dels dos Peres. «S’espai des text destinat a Eivissa és comparable o fins i tot supera s’ocupat en tractar de Màlaga, quedant-se es redactor sense descriure qualsevol de les múltiples relíquies que s’emperador de Bizanci mostrà a nes ambaixadors en arribar a Constantinoble», explica, com anècdota, al post.
El de l’1 agost era el darrer post penjat en escriure aquest reportatge. Aquell dia, però de 1878, es va publicar per primer cop el butlletí oficial del Bisbat d’Eivissa, editat a la Imprempta Villalonga de Palma, a Mallorca.
