A la frontera entre l’Índia i Pakistan. Allà, en el si d’una família de refugiats pakistanís fugits de la guerra, va néixer Deepa Mehta, una de les protagonistes del mes de març el calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’, editat per l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES, dedicat enguany a les dones al món del cinema. Un món que Mehta va viure des de molt petita, ja que el seu pare era distribuïdor i propietari de sales de projecció a Nova Delhi, ciutat a la que es varen mudar.
La seua experiència amb la indústria va arribar una mica més tard, quan va acabar la universitat, on es va especialitzar en Filosofia hindú, moment en què va treballar a uns estudis on feien documental i pel·lícules per al govern de l’Índia. De fet, els seus primers treballs varen ser documentals. Tant al seu país, on va dirigir-ne un sobre una boixa de quinze anys obligada a casar-se, com a Canadà, on va emigrar després de casar-se amb el també documentalista Paul Saltzman. Allà es va estrenar amb ‘At 99: A portrait of Louise Tandy’, amb què va guanyar el Premi de Cinema de Canadà al millor curt documental.
Centrada en els documentals, amb què va guanyar no pocs premis i nominacions, no es va estrenar com a directora de ficció fins al 1991, amb ‘Sam & Me’, que explica la història entre un vell jueu i el seu cuidador, un migrant indi i musulmà. L’èxit d’aquesta història li va portar l’oferta de dirigir alguns episodis de la sèrie de George Lucas ‘Les aventures del jove Indiana Jones’.
‘Foc’ (1996), ‘Terra’ (1998) i ‘Aigua’ (2005). Són els títols de la trilogia de Deepa Mehta, la que sens dubte és una de les seues obres més conegudes i valorades per com reflecteix la complexitat de la societat de l’Índia. ‘Foc’, que explica l’amor entre dos cunyades, va generar protestes a la Índia. ‘Terra’ està plenament inspirada en la història familiar de Mehta a finals dels anys 40, el desarrelament. ‘Aigua’ conta la història d’una vídua de vuit anys, una boixa obligada a tancar-se a una casa de vídues per la resta de la seua vida. El rodatge va ser tan polèmic que es va haver de suspendre per les amenaces als actors i la pròpia Mehta per reprendre’l, quatre anys després, a Sri Lanka.Canadà és l’escenari d’altres de les seues pel·lícules, com ‘The republic of love’ i ‘Heaven on Earth’, on aborda el tema de la violència masclista.
A més de sobre la identitat i el desarrelament, el qüestionament de les dones respecte als papers asignats a la societat és la base de la filmografia de Deepa Mehta.
