María Vila Rebolo, cal·lígrafa: «La cal·ligrafia relaxa, ajuda a anar més a poc a poc»

Nascuda a Lugo, afincada a Ibiza des de fa onze anys i apassionada de la lectura i l’escriptura. Així és María Vila Rebolo, que volia fer de les seues dos passions el seu dia a dia. Ja de ben jove el seu pare, en veure a cal·lígraf a una fira medieval li va dir que aquell era el seu camí. El va emprendre l’any 2015, quan va veure que tot encaixava. María, que va quedar finalista al premi de Poesia Visual de Còrdova, ha passat els dimarts de juny impartint un taller a la biblioteca de Sant josep. Aquesta setmana el comença a la biblioteca Vicent Serra i Orvay, a Sant Jordi.

Lettering i cal·ligrafia són el mateix?

Són diferents. Lettering, traduït directament, seria rotulació a mà, dibuixar amb lletres. Al lettering s’inclou la cal·ligrafia. Si reprodueixes un text de Lope de Vega, per exemple, en cal·ligrafia anglesa, això és cal·ligrafia, però si li poses dibuixos o fas fons ja seria lettering. En realitat, el que es fa als tallers és cal·ligrafia moderna amb pinzell, però s’ha posat de moda l’anglicisme i ara ja està.

Quins beneficis té per als boixos participar en aquests tallers?

Crec que la cal·ligrafia és bona des del punt de vista fisiològic perquè activa zones del cervell que no s’activen de cap altra forma. En emprar més el digital, que activa una altra part del cervell, es perd aquesta part. A Alemanya s’ha fet un estudi que desvetlla que hi ha gent que pot passar tres mesos sense empomar un boli i un paper. I aquesta part del cervell es va encongint. La cal·ligrafia és bona per als boixos que tenen dèficit d’atenció. jo sóm molt inquieta i m’ajuda molt a anar a poc a poc. La cal·ligrafia és amiga de la lentitud.

Vaja, el a poc a poc i amb bona lletra de tota la vida.

Exacte! També va bé als adults, que de tant en tant venen a classes intergeneracionals. I aprens coses. Descobreixes moltíssim sobre pinzells, aquarel·les, art...

Qualsevol es pot atrevir i s’ha de saber dibuixar?

És per a tothom. Aprenem allò que volem i no cal saber dibuixar. Al lettering s’ha de fer una mica més dibuix i disseny, però a la cal·ligrafia no. De fet, no s’escriu, es traça. Com més antiga és una lletra més traços porta. La gòtica és horrible. Tothom pot aprendre, a més, es comença amb un llapis.

Ajuda a la memòria?

Sí, ajuda molt a la memòria. De fet, és el que feim quan estam preparant un examen, escriure. i les coses importants també las escrivim.

Molts adults veig que ho empren com a tècnica de relaxació.

Alguns articles parlen d’ella com un dels mindfulness del segle XXI. A mi m’ajuda a anar més a poc a poc. Me relaxa. A altres cultures, com Japó o Xina l’empren com a meditació. I a la cultura àrab la cal·ligrafia era una de les arts més refinades. Com la religió musulmana no pot tenir icones ni imatges de déu ho fan mitjançant la cal·ligrafia. Dibuixen passatges del Corà. A Espanya ha tengut molt bons cal·lígrafs al llarg de la història.

Copiaven els llibres i feien miniatures en dibuix amb lletres als monestirs.

Sí, és que la cal·ligrafia no és només el lettering que veim a instagram, és patrimoni cultural i artístic. Hauríem de fer més exposicions de cal·ligrafia. A Rússia, per exemple, hi ha un museu.

Els vídeos d’Instagram són una mica hipnòtics.

Sí, a més, les textures, la tinta que surt molla, les brotxes... A mi me passa amb la plumilla de metall. Als tallers plantejo ara el tema de l’ecologia. És evident que no aniràs amb una plumilla a l’escola, perquè la tinta triga a eixugar-se. I entenc que els boixos vulguin experimentar amb els retuladors, que també tenen els seus avantatges. Però amb aquarel·les i plumilla pots fer autèntiques meravelles. i amb llapis.

És la primera eina?

Sí, el que passa és que molta gent ve als tallers amb l’entusiasme, en veure el que es comparteix a xarxes, dels retoladors. i és molt complicat aprendre. I s’autocastiguen perquè no els surt a la primera classe. Amb un llapis i goma s’ha de començar. Els cal·lígrafs sempre treballen primer amb llapis encara que només sigui per acostumar la mà, agafar ritme. Com quan fas escalfament per fer atletisme. Dels músculs de la mà perquè te surtin millor les formes.

Imagín que hi ha tatuadors fent cursets de cal·ligrafia.

Doncs mira, quan estava a Lugo vaig enviar la meua publicitat i no em va contestar cap. Després vaig pensar que ells, segurament, seran autodiddactes en cal·ligrafia. Per mi són cal·lígrafs.

La cal·ligrafia de les persones s’analitza a la grafologia. si canvies la forma d’escriure pots canviar la teua personalitat?

Crec que a la vida tot s’ha de provar i sobre això hi ha estudis. Hi ha un llibre que es pot trobar en les biblioteques a Ibiza i va demostrar que canviant la teua cal·ligrafia pots canviar alguns aspectes, com el caràcter depressiu o millor l’autoestima. Però això ja és l’estudi de la grafologia. Però és molt subjectiu, perquè no escrius igual a les deu de la nit recolzada al llit que a la teua taula a les set del matí. La grafologia és un tema delicat. Dir-li a algú que per com fa un traç de la lletra ‘a’ té tendències depressives, per exemple, és fort.

Tenc curiositat per veure com escrius la llista de la compra.

La faig molt polida també. Com estàs parlant mentre l’escrius tens temps d’anar perfilant les lletres.

Jo, de vegades, no entenc les meues notes preses amb lletra gremlin.

Doncs jo, encantada de fer un curs per a periodistes! [Riu] El que m’agradria és fer-lo amb pastissers, que escriuen a les tartes. I a floristes! Hi ha molts llocs on la lletra s’empra moltíssim. A la moda també, pensa que Balenciaga darrerament té molta roba, sabates i bosses amb lettering.

A Eivissa es pot viure d’això?

Ara mateix hi ha un home a espanya que viu només de vendre càntirs. De vegades ens queixam però, de veritat ho intentes fins al fons per aconseguir-ho? A totes bandes te donen una oportunitat i depèn de molts factors. Ara mateix no pots posar tots els ous a la mateixa senalla. Si me dedic només als tallers... Em va passar amb la covid, que es varen anular les classes. M’agrada fer les meues cal·ligrafies artístiques i que m’encarreguin coses. He firmat postals per a firmes d’alta perfumeria. I també aquestes firmes contracten cal·lígrafs per gravar els pots de perfum amb el nom o la data. Aquest any ho vaig fer durant tres dies. Fa poc he fet una feina que em fascina: transcripcions literals de cartes o manuscrits.

Perdó?

Sí, em mostres la lletra del teu avi, per exemple, perquè te faci un text en gran, per emmarcar, imitant aquella lletra. Això m’encanta. Et vas imaginant com seria qui escrivia la carta... És veritat, que en anar gran ja sorgeixen dubtes sobre les ferramentes que empres. Segur que a Madrid o Barcelona hi ha gent que viu d’això.

Li tens mania a alguna lletra?

No, no... M’agraden totes. M’agraden molt la ‘z’, l’’h’, la ‘f’... Les que t’ofereixen més possibilitat de jugar. Algunes són... Mira, escriu hoy.

Fet.

Dona-li la volta. Què posa?

‘Hoy’!

És la màgia de la cal·ligrafia, donar-li la volta al paper. Passa amb més paraules, però s’han de trobar.