Diario de Ibiza

Diario de Ibiza

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Temps de dones, dones en el temps | Escriptors del segle XX

Carmen Martín Gaite i la passió per les lletres

L’escriptora de Salamanca va anar descobrint a poc a poc la seua passió per la literatura, a la que va dedicar la seua vida

Martín Gaite, en rebre el Premi Príncep d’Astúries.

A casa, amb professors particulars i la pròpia família per fugir de les escoles religioses, així es va educar, de boixa, Carmen Martín Gaite, una de les protagonistes del mes de juny del calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’, editat per l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES. Havia de fer el batxiller a Madrid, com la seua germana gran, però l’esclat de la Guerra Civil la va obligar a quedar-se a Salamanca, un moment de la seua vida que va plasmar a la seua popular ‘Entre visillos’. Allà va tenir com a professors Rafael Lapesa i Salvador Fernández Ramírez, futurs membres de la RAE i que varen ser definitius per a la seua vocació literària, comenta el dossier que acompanya el calendari. L’any 43 comença Filosofia i Lletres a la Universidad de Salamanca, on va coincidir amb Ignacio Aldecoa. Durant aquella època va publicar a revistes els seus primers poemes i va fer d’actriu. en acabar la carrera va rebre una beca i va marxar a Cannes, d’on va tornar amb la intenció de fer la seua tesi doctoral a Madrid. Allà, es retroba amb Aldecoa, que la introdueix al cercle literari d’alguns integrants de la Generació del 50. Mai no ca acabar la tesi, ja que poc a poc la va anar posseint la passió per la literatura, que combinava amb dis feines: fer fitxes per a un diccionari de la RAE, professora i la notaria del seu pare.

CARMEN MARTÍN GAITE

Época: 1925-2000

País: Salamanca 

El punt final de tots els seus llibres el posava a un luxós hotel de Madrid. La reservava quan intuïa que estava a punt d’acabar l’obra.

L’any 53 es casa amb Rafael Sánchez Ferlosio, amb qui passa uns mesos a Roma i recorre Itàlia, on va trobar algunes de les seues influències literàries: Cesare Pavese, Italo Svevo y Natalia Ginzburg. El matrimoni es va separar diset anys després. El seu primer fill morí de meningitis sent només un bebé i la segona, amb 29 anys víctima de la sida i amb qui l’escriptora vivia des de la separació. A més d’escriure els seus llibres, va fer crítica literària a diversos mitjans i col·laborà en guions de sèries de TVE com ‘Santa Teresa de Jesús’ o ‘Celia’, inspirada en els llibres d’elena Fortún, de la que es declarava admiradora. Va fer traduccions de ‘Madame Bovary’, ‘Cumbres borrascosas’, ‘Jane Eyre’ i obres de primo Levi, Natalia Ginzburg, Virginia Woolf i C. S. Lewis.

El 54 va rebre el Premio Café Gijón per la novel·la ‘el balneario’, però la seua consagració va arribar tres anys més tard, en guanyar el Nadal per ‘Entre visillos’, la seua primera novel·la llarg, a la que va seguir ‘Ritmo lento’, finalista del premi Biblioteca Breve de Narrativa l’any 1962. Es va dedicar també a la literatura juvenil, entre la que destaquen ‘El pastel del diablo’ i ‘Caperucita en Manhattan’. Al 88 va rebre el Príncep d’Astúries de les Lletres, deu anys després de convertir-se en la primera dona en guanyar el Premio Nacional de Literatura per ‘El cuarto de atrás’, premi que va tornar a rebre l’any 94 per tota la seua obra. Als 90 va publicar dos exitoses novel·les: ‘Lo raro es vivir’ i ‘Irse de casa’.

Compartir el artículo

stats