Divendres passat, la ciutat d’Eivissa va sortir al carrer per acostar-se a Vara de Rey. Era la diada de Sant Jordi i molts van voler viure, en primera persona, allò que la pandèmia els hi va prendre l’any passat: una jornada festiva entre roses, llibres, llibreries, llibreters i, enguany, també mascaretes i gel hidroalcohòlic. Els llibres es van convertir, per un dia, en productes de primera necessitat.
Són les sis de la tarda, fa prop de vuit hores que el Passeig de Vara de Rey, a Eivissa, acull les parades de les llibreries més importants de la ciutat. Hi ha cua per poder accedir als prop de 200 metres que s’han convertit, per un dia, en una mena de catifa vermella per a llibres i llibreters. Hi ha gent per tot arreu i, fins i tot, costa arribar a la mostra de llibres que la Llibreria Hipérbole, una de les més grans de Vila, ha decidit portar fins l’estand del passeig.
«La veritat és que això no s’ho esperava ningú. El volum de persones que ha passat avui per aquí ha estat increïble, no hem parat en tot el dia», explica María Riera, dependenta de la llibreria. Ella, com la resta de persones que treballen en aquest sector, coneix bona part dels llibres que ven, ja que ha d’intentar, en la mesura que sigui possible, assessorar a tots aquells lectors que avui no tenen massa clar quin llibre comprar. Ara bé, Riera també sap quin llibre no recomanaria a ningú durant aquesta diada: «‘Puta’, de Nelly Arcan. Em sembla un llibre molt dur. Fins i tot la seua autora es va acabar suicidant després d’escriure’l», xiuxiueja en veu baixa sabent que avui no és el millor dia per desprestigiar una novel·la.
«Tenc la sensació que els llibres, almenys avui, s’han convertit en un bé de essencial i de primera necessitat»
Uns metres més endavant, ens trobam amb la parada de la Llibreria Mediterrània. Se sap que són ells perquè, entre la gentada que s’amorra als llibres que proposen per aquest Sant Jordi, es pot veure un petit cartellet amb el seu nom. «Hem arrasat», exclama Vicent Marí, dependent de la llibreria, mentre acaba d’atendre a una de les tantes compradores que avui s’han acostat a aquest estand.
«Això està sent una passada, no record una diada com aquesta. Tenc la sensació que els llibres, al menys avui, sembla que s’hagin convertit en un bé essencial i de primera necessitat, no hem deixat de tenir cues en cap moment del dia», explica Marí emocionat. En el seu cas, el llibre que més ha venut ha estat ‘El refranyer eivissenc’, d’Antoni Juan Bonet, i el que lamenta no haver pogut vendre de cap de les maneres és ‘El humor de mi vida’, de Paz Padilla. «Aquest ens ha agafat d’imprevist, no en teníem cap i ens l’ha demanat molta gent», confessa.
«Estic passant una mica de por. No he deixat de veure gent tocant llibres i sense respectar cap mena de distància»
I és que Paz Padilla, tot i no haver passat per Eivissa, s’ha passejat per bona part de les parades de Vara de Rey en forma de llibre. Una bona prova d’això és que Loli Sánchez, de la Llibreria Blau Press, explica que «hem al·lucinat, a primera hora del matí hem venut tots els llibres que teniem d’aquesta presentadora». Tot i així, en aquest estand, han pogut seguir venent un dels llibres que més ha cridat l’atenció a Sánchez, ‘La regla mola’ de Cristina Torrón.
Ara que ja gairebé hem acabat de creuar un passeig que no ha fet més que omplir-se de gent a mesura que passaven els minuts, arribam a la parada de la Llibreria Sa Cultural, on Pedro González, dependent que se sap de memòria tots els llibres que ha portat fins al mercat d’enguany, assegura, amb cara de no tenir-les totes, que està passant «una mica de por». «No he deixat de veure gent tocant llibres i sense respectar cap mena de distància», lamenta. Tot i així, González assegura: «Una jornada com aquesta ha de servir per reivindicar-nos, la pandèmia ens ha ajudat a demostrar que som necessaris».
Ara que ja són les vuit de la tarda, els llibres tornen a les capses i qui sap si demà, acabaran a la prestatgeria d’un nou lector.
