Va néixer a Tarancón, pertanyent a el Regne de Toledo, d’aquí el sobrenom de ‘Toletana’ amb el qual, al costat del seu nom llatinitzat ‘Aloysia Sygaea’, va ser recordada. La seva data de naixement és força polèmica ja que tradicionalment se situava cap a 1530, tot i que actualment els crítics la situen cap a 1522, atenent principalment a la biografia del seu pare.
El seu pare era d’origen francès (el seu cognom original era Sygée), tot i que va estudiar a Espanya amb els grans mestres humanistes del segle XVI.
Es va instal·lar a Toledo com a preceptor dins el servei de María Pacheco, dona d’un home molt poderós, Juan de Padilla.
Al febrer de 1522, va marxar a Portugal i, un cop allà, va seguir a el servei de Maria Pachecho fins que, l’any 1530, va entrar al servei de la casa de Bragança, on va treballar fins l’any 1549.
Luisa Sigea de Velasco
Época: Renaixement
País: Espanya
Luisa Sigea va ser, segons expliquen, una de les dones espanyola més cultes i més ben preparada de tot el segle XVI.
Luisa Sigea va rebre una educació exquisida a casa, ja que no existien centres de formació per a dones. Les teories humanistes consideraven que les dones, si estudiaven, havien de limitar-se a un currículum molt reduït, ja que estaven excloses de la vida pública i professional, tot i que algunes es van formar saltant-se tota mena de prohibicions.
El seu pare, però com altres humanistes erudits, considerava que una alta educació llatina podia proporcionar a les dones un profit social o avantatges econòmics gens menyspreables, sobretot en el món cortesà. Sens dubte amb aquesta perspectiva en ment i comptant amb la intel·ligència de les seves dues filles, Diego Sigeo els va proporcionar una excel·lent formació basada fonamentalment en la música i en les llengües clàssiques.
Luisa Sigea va arribar a ser molt virtuosa al món de la música i també en el terreny de les lletres. Luisa era, a més, una autèntica políglota, ja que dominava l’hebreu, l’àrab, el siríac, el portuguès, el francès i l’italià, entre d’altres llengües.
A diferència de la majoria d’escriptores espanyoles de l’Edat Moderna, Luisa Sigea va gaudir en el seu temps de fama i reconeixement.
Luisa Sigea va ser una excepció en el seu temps en diversos aspectes. Va pertànyer a una minoria de dones altament educades, però va ser gairebé l’única que, emprant mitjans d’autopromoció, va trobar una sortida professional per rendibilitzar econòmicament aquesta educació en els mateixos entorns cortesans que els humanistes creant obres que han sobreviscut.
