Entre la realitat i la llegenda. En aquest punt es situa Safo de Lesbos, poetessa grega i una de les protagonistes del mes de gener del calendari 'Temps de dones, dones en el temps' de l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES, dedicat enguany a la música. L'escasa informació que ha arribat als nostres dies, excepte els seus poemes, sobre Safo és el que fa que es situi entre aquesta nebulosa plena de misteri, explica el dossier que acompanya el calendari. «Grans autors com Plató, Boccaccio, Baudelaire, Lord Byron, Ezra Pound o Virginia Woolf varen sentir per ella gran admiració», continua el document.

Safo va viure fa uns 2.600 anys a l'illa de Lesbos, al mar Egeu. Va néixer a Eresos entre els anys 630 i 612 abans de Crist, en el si d'una família noble i amb possibles. El seu pare era un comerciant de vins i tenia tres germans més petits. Tota la família es va acabar mudant a la capital de Lesbos, Mitilene. El seu pare va morir a la guerra entre Lesbos i Atenas quan Safo era només una boixa. Amb el temps, ella mateixa es va fer càrrec de l'empresa de vins i va ensenyar el negoci als seus germans. A més de per la seua faceta literària, Safo va destacar pel seu activisme polític a les lluites de poder que varen sorgir a Lesbos i sembla ser que, fins i tot, va estar implicada en la conspiració per assassinar un dels líders rivals, Pítaco, que, indemne, els va arrestar tot i que després els va perdonar la vida i enviar a l'exili.

«És sabut que Safo va estimar tant dones com hòmens, cosa que entre els antics grecs es considerava acceptable, i en els seus versos va cantar el seu amor cap a les dones sense complexes», explica el dossier que destaca que això li ha valgut molts detractors al llarg de la història. «Va escriure nou llibres d'odes, epitalamis, elegies i himnes, però només se'n converva una mínima part», explica el document, que recorda que el seu poema més important és 'Oda a Afrodita'. En ple segle XX es va descobrir un papir amb sis fragments dels seus poemes i la 'Oda a les Nereides'. «Originalment va escriure les seues obres en dialecte eòlic i els seus poemes varen ser copiats repetidament al llarg dels temos. Sembla ser que l'any 1.073 el papa Gregori VII va ordenar cremar tots els seus manuscrits de poemes sàfics, considerats immorals, amb el que es va perdre per sempre part de la seua obra», conclou.