«Com som una mica curiosa, vull veure-ho tot». És una de les notes, datades l'any 384, del quadern de viatge que va escriure Egeria, la que està considerada la primera viatgera i escriptora. Aquesta dona, nascuda a la Gallaecia romana, és la primera protagonista del mes de novembre (dedicat a les aventureres) del calendari 'Temps de dones, dones en el temps', de l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES. «Recorregué tota Europa fins arribar a Terra Santa, on es creu que va morir», comenta el dossier que acompanya el calendari.

«Entre els anys 381 i 384 va creuar tres continents, recorregué més de 5.000 quilòmetres, la majoria sobre el llom d'una mula i avui està considerada la primera gran viatgera i pelegrina de què es té notícia i la primera en deixar un document escrit de la seua aventura», detalla el document, que qualifica com a «lloable» aquesta fita per diversos motius, però, sobretot «perquè, com a dona, el pes de la vulnerabilitat i de la crítica social davant una mostra d'independència com aquesta superava, fins i tot, l'ostracisme que arribaria amb l'Edat Mitjana». «Una autèntica aventurera», així la descriu Rosa María Cid, professora titular d'Història Antiga de la Universidad de Oviedo.

«Les exploradores varen ser senyores de molt coratge, ignorades pels seus marits als llibres sobre les seues troballes. Si s'aventuraven sense un home al seu costat se les veia com a donotes excèntriques com diu un refrany alemany de l'Edat Mitjana 'pelegrina va sortir, puta va tornar'. Que una dona volgués sortir de ca seua aixecava polseguera», va escriure Cristina Morató al seu llibre 'Viajeras intrépidas y aventureras'.

Egeria va partir de la seua terra natal, Gallaecia (l'actual Galícia) i d'allà va tirar cap a Tarraco (Tarragona), va creuar el riu Ròdan pel sud de la Gàl·lia, travessa Itàlia, embarca cap a Constantinopla i d'allà segueix cap a Palestina per visitar Terra Santa en un pelegrinatge que anys abans havia inaugurat Santa Helena, la mare de Constantí. Així, el dossier destaca que va visitar Jericó, Betlem, Nazaret i Cafarnaum abans d'establir a Jerusalem el seu «centre d'operacions». L'any 382 va viatjar a Egipte, on volia conèixer els monjos anacoretes que vivien al desert, per tornar a Jerusalem i, des d'allà comença un nou pelegrinatge cap al mont Sinaí. Aquí és quan comença la part que s'ha trobat del seu relat. Va visitar Antiòquia, Edesa, Mesopotàmia i Síria. A la ciutat de Tarso, Egeria es retroba amb una amiga, segons explica al seu quadern de viatge: «Vaig trobar allà una molt amiga meua, a qui tots a Orient tenen com a model de vida, una santa diaconessa de nom Marthana, a qui havia conegut a Jerusalem un cop que ella va pujar a resar. Tenia sota el seu govern monestirs d'aputactites, o sigui, verges. Quan em va veure... Quin goig el de les dos! No es podria expressar!».