Conta una antiga llegenda que hi ha un fil que connecta les persones. Tant és com estiguin de lluny. Doncs aquesta llegenda és real, al menys, a Jesús. Allà, a la plaça, cada primavera i cada tardor una colla de veïns planten els seus cabdells i conviden tothom que vulgui a agafar el fil. No importa l'edat, ni l'experiència teixint. La intenció és connectar-se.
Així ho explica Emma Segura, presidenta del Grup d'Educació Alternativa (GEA), entitat que, amb la col·laboració l'associació Jesús en Transició, organitza la iniciativa Llana i Punt. Dissabte passat, després de deu jornades, varen celebrar l'acomiadament fina a la tardor, quan tornaran a omplir de boixos, riures i llanes, durant deu matins de dissabte, el centre neuràlgic del poble. Emma explica que el principal objectiu de GEA és «tenir cura de les necessitats bàsiques» dels boixos i això passa, continua, per organitzar activitats «en família» i esperonar-los per «fer coses amb les mans». «Per què és tan important això de fer coses amb les mans? Perquè fer coses amb les mans ens connecta amb la vida», afegeix.
Uns altres punts que destaca Emma és el fet d'estar «a l'aire lliure», que la gent del poble es relacioni i parli «de tot» i que els boixos juguin «sense pantalles» amb boixos d'altres edats i realitats així com amb els adults. «L'altre dia em vaig quedar amb una escena. Una nena d'uns onze anys que estava asseguda a les faldes d'una dona de més de cinquanta. La nena teixia seguint les indicacions de la senyora. Jo pensava que era la seua güela, però quan li vaig preguntar va resultar que no, que no es coneixien d'abans», explica. «Encara se'm posen els pèls de punta», confessa. Per a ella, aquesta imatge reflecteix molt bé aquesta idea de connectar-se de Llana i Punt. «Es creen aquestes relacions com de néts i avis adoptius. Això està molt bé perquè aquesta relació aporta molt a totes dos bandes i és important a Eivissa, on molts no tenim els pares perquè facin de güelos i això fa que els boixos tenguin també uns records i unes vivències que, d'una altra forma, no tendrien», continua.Aprendre i jugar
Aprendre i jugar
A la primavera, teixeixen amb fil de cotó. Fan bosses, xals, decoracions per a sanallons... A la tardor es passen a la llana i de les seues mans surten bufandes, gorrets, guants, mantes per a bebès... Qualsevol hi pot participar. Només ha de portar les seues agulles i els seus fils. Però també hi ha espai per als que no saben distingir el punt del dret del punt d'arròs. Cada temporada ofereixen deu places per a les que és important incriure's (a través de la web). A aquests aprenents els ensenyen, entre tots els veterans, a iniciar-se en l'art de fer punt. Per a aquests cursets, explica Emma, tenen una subvenció de Guillem Cifre per comprar les agulles i els fils. «Alguns dels que comencen, a la següent temporada es queden amb naltros i ja esenyen els altres», comenta.
Un altre dels aspectes promordials de Llana i Punt és la sostenibilitat. I en això els han ajudat antigues expertes en llana de l'illa: Antònia i Catalina. «Per què hem de comprar tanta llana de fora quan aquí se'n tira tanta?», pregunta Emma, que detalla que Antònia i Catalina els varen ensenyar a fer neta la llana acabada de treure de les ovelles i també a filar-la per poder teixir amb ella. Això de la sostenibilitat va més enllà d'emprar la llana que acabaria als fems. No porten ampolles de plàstic, per exemple. Animen els nens a beure de la font de la plaça o d'una de les dos baldraques de fang (una feta per en Frígoles i una altra per Adrián) que omplen amb aigua ben fresqueta. Els gots també són de fang. I dissabte passat, per a la festa d'acomiadament, varen demanar que tot allò que portassin fos reutilitzable. Hi va haver tovallons de tela, per exemple. I suc de llimona casolà amb herba-sana acabada de collir del jardí en tres botelles, però de vidre.
Per animar els boixos que juguin un amb els altres, indica Emma, és important oblidar mòbils, tabletes i consoles. Però no només els nens. Tot adult que entri al Llana i Punt ha de saber que durant el matí de dissabte haurà de tenir el mòbil «apagat o en mode avió». Només d'aquesta manera, indica la presidenta de GEA, es pot donar exemple als més petits i pretendre que, durant unes hores, s'oblidin de les pantalles.
«És bonic», indica Emma, que confessa que un dels moments que més l'ha impactat d'aquestes deu setmanes ha set veure la seua filla, Clara, de vuit anys, ensenyant a fer punt a una dona ja gran. «Veus com s'ajunten a jugar nens de tres, sis i dotze anys i és molt polit», opina Emma, que destaca, a més, que fer coses amb les mans treballa «la motricitat fina» i permet, a més, relaxar-se i reduir l'estrès. «Hi ha metges que recomanen teixir», conclou.
