Tot va començar fa uns mesos. A l'associació de pares i mares d'alumnes de l'institut Balàfia, que va decidir promocionar el voluntariat entre els estudiants del centre. Per si els interessava. Per si els agradava. Sabien que hi havia adolescents que tenien aquesta inquietud. De fet, n'hi havia alguns que estaven interessats i que no podien fer voluntariat perquè encara no havien fet els 14 anys, edat mínima per a aquesta activitat, explica la directora del centre, Margalida Marí, hores després que dos alumnes, Clara de Pedro i Àngels Cardona, hagin compartit la seua experiència com a voluntàries amb els seus companys de segon de Secundària.
Ho varen fer a través d'Equip Voluntari, una associació sense ànim de lucre d'Eivissa, que va comptar amb el recolzament de l'equip d'orientació de l'institut, que va ajudar els estudiants interessats a destriar bé els seus interessos.
Jocs a Santa Getrudis
Jocs a Santa Getrudis
Àngels Cardona va començar a interessar-se pel voluntariat a una cursa contra el càncer on va veure els voluntaris. La seua mare, a més, també ho és. I allí mateix va començar a plantejar-se seriosament la possibilitat de dedicar una estona als altres. «Em varen preguntar què m'interessava i els vaig dir que m'agradaria treballar amb boixos petits i que també m'agradava molt el medi ambient», recorda. Així, Equip Voluntari va pensar que el millor per a ella era participar a un projecte que estava desenvolupant l'escola de Santa Gertrudis amb els alumnes d'Infantil.
Participar, però, va costar una mica ja que aquest projecte es porta a terme en hores lectives i ella només podia faltar una hora a classe, recorda Àngels. Al final, però, tot va quadrar: «El 4 de març era festiu a l'institut, però no a Santa Gertrudis, així que vàrem aprofitar». A les deu del matí, aquell dia, Àngels ja estava a l'escola animant els alumnes més petits a participar en uns jocs «per millorar la motricitat». Ella mateixa va buscar-los i va organitzar l'activitat. Amb matalassos, a l'aire lliure i canviant un dels jocs que era massa complicat per als més petits.
«Va anar molt bé. Hi havia més voluntaris i no va sorgir cap imprevist», recorda aquesta adolescent que va gaudir tant de l'experiència que recomana tothom que es faci voluntari. «Crec que potser hi ha gent que no sap en què consisteix. A més, no fa falta dedicar-hi moltes hores, només les que puguis, encara que només sigui un cop l'any», afirma aquesta alumna de Secundària a qui li agradaria, en el futur, estudiar Magisteri d'Infantil. D'aquell matí a Santa Gertrudis, Àngels es queda amb tots els petits que s'atracaven a ella. «No em deixaven tranquil·la», comenta, rient.
Adopta, no compris
Adopta, no compris
«No sabia que existia una associació de voluntaris», comenta Clara de Pedro, l'altra alumna de l'institut Balàfia que s'ha fet voluntària. Va ser la seua mare, que està a l'associació de famílies del centre i que coneix la seua filla i sap que li agrada «ser part de tot i ajudar la gent», qui li va comentar aquesta possibilitat i la va animar «a provar». Així, explica, va ser com es va reunir amb Vicent Costa, d'Equip Voluntari, per parlar dels seus interessos.
Quan li va dir que li encanten els animals -«també m'hagués agradat treballar amb boixos petits o fins i tot amb persones grans»-, ho varen tenir clar: Clara visitaria el centre de recuperació animal de sa Coma i es dedicaria a promocionar l'adopció dels animals que busquen una família.
«Em varen ensenyar totes les instal·lacions de sa Coma, com funcionen les adopcions i vaig veure els animals que tenen allà», explica Clara, a qui li varen explicar la seua funció com a voluntària: «Que la gent conegui sa Coma, que abans de comprar pensi en adoptar i que reflexioni sobre per què hi ha tants de cans abandonats a l'illa». Sobre això, precisament, va parlar als seus companys.
Més informació
Més informació
Igual que Àngels, considera que manca informació sobre el voluntariat. «Jo, abans, no sabia que existia», reconeix. «La gent potser pensa que per ser voluntari has de deicar hores molts dies, però no és així. Només has de tenir ganes. De fet, alguns cops te pregunten si pots anar aquí o allà i, si no pots no hi vas i no passa res», explica Àngels.
Les dos alumnes estan contentes no només per haver pogut col·laborar sinó també per aquesta feina de promoció que han fet entre els seus propis companys de Balàfia. Alguns, de fet, comenten Àngels, Clara i la directora, s'han interessat per imitar-les i fer-se, també, voluntaris.
«El que passa és que estam ja a finals de curs i no podrem gestionar-ho fins que tornem a començar», comenta la directora, Margalida Marí, que destaca que el fet que siguin les pròpies alumnes les que hagin compartit la seua experiència amb els seus companys fa que els adolescents s'animin més. Precisament per això, explica la directora, segurament el proper curs aquestes alumnes no només explicaran com els ha anat com a voluntàries als seus companys de curs sinó a tot el centre.
A les xerrades, expliquen Àngels i Clara, no els varen fer gaires preguntes. «Crec que va quedar tot prou clar, no tenien molts dubtes», comenta Clara, que, tot i el seu interès pels animals confessa que, de moment, vol estudiar Enginyeria. «La gent pensa que vull ser veterinària, però no. Pens que si se'm morís un animal o veiés que està patint ho passaria molt malament. És veritat que quan els salves et deus sentir molt contenta, però quan no pots fer res... No sé si podria», reflexiona. La pròpia Clara explica que, en acabar la xerrada, una companya es va atansar a ella per comentar-li que li agradaria fer-se també voluntària. «A mi un parell de persones ja m'han dit que estan interessats en formar part de l'equip de voluntaris», explica Àngels, que destaca que algunes d'aquestes persones estaven molt preocupades, per exemple, pel tema dels refugiats. «Només s'ha de tenir ganes d'ajudar», conclouen les dos alumnes voluntàries de l'institut Balàfia.
