Mikel Gabarain, nascut a la localitat guipuscoana de Tolosa fa 50 anys, va arribar a Formentera ja fa alguns anys i és un enamorat de l'illa. Professionalment, Gabarain té una ocupació potser no massa alegre, però evidentment necessària: empleat funerari i enterrador accidental de Formentera. La seua passió per l'illa l'ha portat a implicar-se en un moviment per netejar-la de plàstics: Formentera sense Plàstics.

Com va néixer Formentera sense Plàstics?

En realitat va néixer a Eivissa, amb l'ONG Ibiza Plastics Free, que inclou més de vint organitzacions de tipus ambiental, que té com objectiu promoure el reciclatge, però sobretot reduir l'ús dels plàstics, que és la millor forma de reciclar. Ja en les primeres reunions, tothom va tenir clar que s'hauria de fer un col·lectiu semblant a Formentera i varen decidir posar-me a mi de coordinador. Vàrem començar a funcionar el setembre de l'any passat.

Vos esperàveu aquesta proliferació de plàstics a la mar, quan vàreu iniciar la vostra tasca?

Ca! No ens ho esperàvem ni molt menys. I això que jo port tota la vida retirant plàstics, i vaig per la mar. Naveg en caiac. Però no m'ho podia imaginar de cap manera. Tot va començar amb un taller escolar de microplàstics, on els boixos varen agafar mostres i ja vam veure que a es Cavall d'en Borràs sortien molts microplàstics. Vaig pensar que el mateix que haviem fet amb els col·legis, s'hauria de fer amb els adults. Per això hem fet una nova activitat a es Cavall d'en Borràs amb la gent del GEN i del CSIC, és a dir, una cosa ja professional, perquè és gent que ha fet aquests estudis a altres indrets, i hem quedat sorpresos pels resultats. Recordes la notícia aquella que deia que a Cala d'Hort s'havien detectat 2.800 microplàstics i era el lloc amb més residus d'aquest tipus d'aquesta part de la Mediterrània?.

Sí, clar. Ho va publicar aquest diari.

Idò be, les anàlisis que hem fet a es Cavall d'en Borràs ens donen 4.800 unitats! I el més curiós de tot és que el 80% d'aquests residus són pellets de plàstic, les boletes que fan servir per fabricar aquest material. No sabem quin és el motiu d'aquesta proliferació. D'on surten, si aquí no hi ha fàbriques de plàstic? Potser han caigut d'algun vaixell... Crec que és una cosa que s'hauria d'investigar, perquè és realment molt estrany Però també ens dedicam a auditar els residus que es llancen a la mar i miram de fer una anàlisi per determinar què és el que es llança a l'aigua. Obviament, el 50% són llaunes de refresc i coses semblants. El que volem és que la Llei de Residus que es va aprovar el mes passat al Parlament s'apliqui ja a Formentera, per tal que l'illa quedi lliure de plàstics, començant pels d'un sol ús, sense tenir que esperar als terminis que posa la llei..

Es pot dir que hi ha una implicació popular en la lluita contra els plàstics a Formentera?

La veritat és que he de dir que l'Administració, el Consell de Formentera, s'implica totalment en aquesta feina, i a mi me recolzen en tot. També els partits polítics de l'illa, de cara a aquestes elecciones, me truquen, me demanen consell... Ara bé, també és curiós que quan aconsegueixes mobilitzar mil persones per netejar la mar, només n'hi ha deu que tenguin llinatges de Formentera. És una cosa que me sorprèn. Per què només hi acudim els nouvinguts? La veritat és que venir un dia a una de les nostres activitats i veure la quantitat de bosses grans plenes de residus que treiem de la costa impressiona. La gent que ve flipa del plàstic que hi ha a la mar, realment.