Més de 2.000 vaixells i 70.000 mariners al seu càrrec. Aquesta va ser la flota que va arribar a tenir Xing Shih, la pirata que, al segle XVIII, va fer tremolar l'emperador de la Xina i una de les que protagonitza el mes de febrer del calendari 'Temps de dones, dones en el temps', de l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES.

Des de ben petita, va destacar per la seua bellesa, la seua intel·ligència i la seua altura, explica el dossier que acompanya el calendari, on es detalla que Xing Shih, d'adolescent, treballa al prostíbul flotant més famós de Canton, on era «la més demanada» pels clients tot i no tenir, com establia fins fa no gaire la tradició xinesa, els peus embenats. Allà es va enamorar d'ella el senyor Xing, director del consorci de pirates del mar de la Xina, que tenia una flota de 400 vaixells d'entre quinze i dos-centes-ciquanta tones i armats amb 25 canons, i s'hi va casar, passant a dedicar-se a la pirateria, tant a la mar com als rius.

El matrimoni recolzà la sublevació del Vietnam encapçalada per Tay-Son, que representava els interessos del camperolat. Allà varen adoptar un boixet, Xang Pao, que varen criar mentre augmentava el seu poder, fet que va provocar que l'emperador de la Xina oferís a Xing el càrrec de maestre dels estables imperials, una alta distinció que el pirata va refusar.

L'any 1808 Xing va morir en estranyes circumstàncies. Una versió afirma que va ser piratejant i una altra, enverinat. Fos com fos, Xing Shih va quedar-se vilda i va fer-se càrrec de la flota i dels comptes del seu marit. «Amb mà de ferro», assegura el dossier, que detalla que la pirata, quan la seua flota va créixer prou, la va dividir en altres de més petites, cadascuna d'elles distingida amb un color i dirigides per un almirall que havia de retre comptes pormenoritzats de les seues accions i els botins.

Tots els seus hòmens estaven subjectes a un reglament tremendament estricte. Qui l'incomplís s'enfrontava a duríssimes sancions que, la majoria de cops, significaven la mort. Entre elles destacaven les referents a les dones fetes prisioneres. Els pirates no podien abusar d'elles. No podien violar-les ni maltractatar-les ni pigar-les. Si ho feien, explica el dossier del calendari, la condemna era la mort, exactament la mateixa pena que si se'ls acudia furtar alguna cosa del botí o baixar a terra sense permís.

Xing Shih es va enamorar de Xang Pao, el seu fill adoptiu, amb qui es va casar, augmentant encara més el seu poder, una situació que l'imperi xinès no podia consentir. Així, l'emperador va armar una potent flota que va posar en mans de l'almirall Kuo-Lang qui, derrotat, es va suicidar incapaç de suportar el deshonor. L'emperador va insistir. En aquest cas, l'almirall Tsuen-Mon-Sun no li dona treva i, finalment, la pirata, vençuda, escapa i torna a reorganitzar la seua flota. El tercer atac de l'imperi, comandat pel famós Ting Kuei, va ser el definitiu. Va acabar amb la llegenda de Xing Shih, de qui no es coneix el final.

Algunes versions asseguren que va arribar a un acord amb el govern xinès i va acabar els seus dies dirigint una empresa de contraban d'opi i regentant un burdel i una casa de joc a Canton. Unes altres, en canvi, afirmen que es va casar amb un governador de províncies i que el seu fill adoptiu i exmarit va ser nomenat funcionari del govern.