Un endiví, un arista i un detectiu. Són les tres figures necessàries per ajudar els alumnes a millorar la comprensió lectora, un dels aspectes en què els estudiants surten pitjor parats en els estudis sobre ensenyament. Així ho han après fa unes setmanes tres mestres del col·legi Portal Nou, de Vila. Paulina López, Susana Torres i Pep Torres varen viatjar fins a la ciutat sueca de Göteborg per aprendre com treballar a l´aula per millorar la comprensió lectora dels seus alumnes.
Tots tres varen participar a la formació pedagògica ´A reading class´ (una classe de lectura), una de les activitats del projecte ´Wonderland of languages´ (el país de les meravelles de les llengües), inclós al programa Erasmus+ en què participen. Els tres varen compartir la classe amb docents dels altres països que participen en el mateix projecte: Suècia, Portugal, Itàlia, República Xeca, Anglaterra, Turquia i Grècia. «Aquest és el darrer viatge previst», comenta Pep Torres Roig, qui a més de mestre del centre és coordinador del programa internacional Erasmus+.
Els rols dels alumnes
Ell mateix explica que ´A reading class´ és una «tècnica inclusiva i participativa per part dels alumnes per tenir una millor comprensió lectora dels textes, les històries o les imatges». «Cadascun dels alumnes assumeix un rol diferent per predir, analitzar i comprendre el material amb el que estan treballant. Es tracta de treballar en equip i, sobretot que l´alumne sigui el protagonista», afegeix. Els estudiants encarregats de predir són els endevins, explica Torres. Ells són els encarregats de, sense haver llegit un text o vist una història, fer suposicions: què passarà, quins seran els personatges, com començarà, quins són els possibles finals... De l´anàlisi se n´ocupen els anomenats artistes, que creen imatges «intenses» de la lectura. Els detectius són els darrers que intervenen en aquesta tècnica. Seua és la tasca de descobrir les noves paraules o expressions que apareixen i de les que desconeixen el significat. I no només d´això. També els correspon a ells reflexionar sobre com hauria set la història si hagués canviat alguna cosa, algun detall. «Imaginar, per exemple, com seria el conte de la Caputxeta si el llop, en comptes de menjar persones, menjàs flors», posa Torres com a exemple.
«Fa molta falta millorar la comprensió lectora», comenta Torres, que reconeix que cada cop es llegeix menys i que aquest és un dels motius pels que empitjora la comprensió lectora.
Matins de classe, tardes de visita
Pep, Paulina i Sara varen estar a Suècia menys d´una setmana. «De dilluns a divendres», detalla el coordinador d´Erasmus+ de l´escola de Vila, que explica que varen poder veure «alguna cosa» de la ciutat sueca. Pels matins anaven a la formació i, per les tardes, els amfitrions els deixaven unes hores per aaltres activitats: «Vàrem fer algunes visites i provàrem el menjar típic». També varen anar a una conferència d´una especialista.
Aquest curs conclou el programa, al que l´escola Portal Nou ha dedicat tres anys. El de Suècia ha estat el darrer viatge i la darrera formació de la iniciativa i ara ja només queda fer feina a l´aula i algunes sessions de control.
Torres assegura que l´objectiu del projecte és aplicar després a classe tot el que han anat veient d´altres centres durant els tres cursos que han estat en contacte. De fet, Torres destaca no només el que aprenen per millorar l´ensenyament i el funcionament a classe, sinó també les relacions que s´estableixen entre les escoles participants. D´aquí a uns dies, per exemple, els alumnes de Portal Nou faran una videoconferència amb els alumnes d´un dels mestres d´Anglaterra del programa ´Wonderland of languages´. «Volem que els alumnes es coneguin», afirma Torres. Abans de fer aquesta connexió d´aula a aula han de fer-ne una altra amb el professor anglès per comprovar que tot funciona, matissa Torres, que imparteix classe a Infantil de quatre anys. Els seus alumnes estan en ple procès d´aprenentatge de lectoescriptura i per això considera tan important millorar la comprensió lectora.
Per a ell, el problema es troba en què «boixos i boixes llegeixen menys perquè estan menys motivats» per fer-ho i perquè tenen tantes possibilitats d´entretenir-se al seu abast que deixen de banda la lectura. «La lectura tradicional», matisa el mestre, que planteja un dubte que el món educatiu està intentant resoldre: «Qui s´ha d´adaptar? Naltros als boixos o els boixos a naltros?». Torres recorda que els petits es crien cada cop més amb les noves tecnologies al seu voltant i que es donen situacions com que els boixos en saben més sobre aquest tema que alguns adults perquè estan «molt avançats».
«És un tema complicat», reconeix Torres, qui assegura, no obstant, que la majoria dels boixos segueixen sent curiosos: «Hi ha de tot, però pregunten tot allò que no els queda clar. I si no els queda prou clar, tornen a preguntar», assegura.
