« T´has de deixar portar pel directe»

Al principi, em creava certa inseguretat aquesta mena de protagonisme. Però amb el temps, li he agafat el gust, i quan sé que tenc un bon tema per al dia, m´aixec content de poder-me despertar, acabar de preparar-lo i deixar-lo anar.

Els dissabtes i diumenges al matí, que no hi ha programa, què fas?

Ara mateix, estar amb la família, sobretot... Si vols saber si tenc ànsia de ser a la ràdio, no, de cap manera. Una altra cosa és que a mi m´encanti escoltar la ràdio. M´agrada molt això d´engegar-la i a veure què hi ha. També depèn del moment, i de si vull música, amb Clàssica i Radio3, o de si vull que em parlin, que és quan escolt de tot: Catalunya Ràdio, la COPE, la SER, RAC1... Jo som fan, per exemple, del programa ´Versió RAC1´, de Toni Clapés. Per a mi, ell i el seu equip són un referent per com entenen les entrevistes, per exemple. No crec que destaqui especialment en res, però m´agrada precisament per això, perquè com a oient et poses molt a la seva pell.

Fa sis anys que fas el programa: recordes els inicis?

Record que em sobrepreparava excessivament les entrevistes, i això feia que tengués un caos mental, a vegades, que no ajudava i em treia naturalitat.

Com no es sobreprepara una entrevista?

Crec que els meus estudis de Dret m´ajudaren a saber sintetitzar i resumir. Ara, per exemple, quan em prepar una entrevista, mir la documentació i m´apunt les coses, però potser després no les faig servir, perquè si la cosa va rodant sola, molt millor.

Es tracta de saber escoltar.

Intent escoltar molt, és fonamental, si no escoltes el que et diuen, no hi ha entrevista. Al llarg de l´entrevista, sí que em poden estar explicant alguna cosa, i m´anot ràpidament l´ítem amb què repreguntar, i així no deix d´escoltar. El protagonista és el que parla, i quan tu escoltes la ràdio, estàs més pendent de qui respon que de qui pregunta. Amb el temps també he après a preguntar de forma breu, com al futbol: ràpid i al peu.

A qui t´agradaria entrevistar a Formentera?

M´agradaria entrevistar en Carmelo Convalia. M´agradaria molt aprofundir en els primers moments del periodisme professional i amb vocació de servei públic a Formentera que, bàsicament, varen ser amb ell. Amb les dificultats que es va trobar, perquè pensa que l´illa no estava avesada a tenir una persona fixa i que ficàs el nas en coses que potser no interessava... També parlaria amb ell de l´evolució de l´ofici, de com ha evolucionat la manera d´escriure en el periodisme.

Ara com s´escriu?

El periodisme que m´agrada és el que mira de simplificar, el que aclareix, el que no dona res per suposat i el que dona poc espai al lluïment del periodista. A vegades, està bé fer una metàfora o una introducció que contextualitzi, però un no es pot passar amb això.

A qui més t´agradaria entrevistar?

M´agrada molt entrevistar la gent major, perquè em parlen d´una Formentera molt propera en el temps, però que no té res a veure amb la que varen conèixer. Són un testimoni brutal d´un canvi històric, que han rebut en primera persona i al pit l´impacte del capitalisme. A mi, em sorprèn com, de primeres, ells mateixos no creuen important explicar el seu testimoni, però quan veuen que el teu interès és sincer, són capaços d´obrir-se i raonar-t´ho tot. A més, són la identitat d´aquesta illa. Sobre una persona en concret, m´hauria agradat entrevistar en Pep Andreuet, famós anarquista, líder sindical, mort fa molts anys. Em sorprèn l´admiració amb què tothom en parla, pel que va fer, sigui quin sigui el color polític.

Quina notícia t´agradaria donar de Formentera?

La notícia que per fi hi ha més bicis que cotxes. Aquí ressona la meva infància, jo era un nen de pis i de balcó molt petit, i quan venia cada estiu aquí era una explosió de llum, de color, de mar, d´anar en bici... ´Pepo´ ve d´aquí: em dic Josep com el pare, i de petit em posaren aquest sobrenom, per un ciclista italià, Peppo Saronni. Sempre que puc, vaig en bici, i estic convençut que la bici elèctrica a molts indrets i també aquí és la solució.

Quina esperes mai no donar?

La de qualsevol desastre ecològic. Em vaig espantar molt amb els incendis de l´any passat. Record que m´ho mirava amb molta por, prop de casa, quan em vaig emportar la família...

Tu ets feliç a Formentera i fent-hi ràdio.

Em sent molt afortunat. L´illa és molt especial, és com un poble, però amb un munt de persones diferents d´arreu, que la fan ser molt cosmopolita. A més, em sent afortunat de treballar en una ràdio sense pressions polítiques. Quan es va refundar Ràdioilla el 2007 amb n´Isidor Torres d´alcalde i na Sònia Cardona de tècnica de Cultura, es va crear la Junta Rectora amb representació de tots els partits polítics precisament per això.

Arribes a la ràdio a les sis del matí...

I em pos a polir l´informatiu per presentar-lo a les vuit del matí. Faig el programa, i quan s´acaba ´De far a far´, a les dotze, acab de planificar i pactar els temes de l´endemà amb en Bernat, que és el que fa la gran selecció dels continguts, els edita i els produeix. En aquest sentit, és una sort treballar amb la gent amb què treball. En Bernat té una visió molt àmplia dels continguts que poden interessar a la gent, i no tan sols de contingut illenc, sinó també de temes del món. Ens agrada parlar del món des d´un punt de vista formenteritzat. Després, tenim al control tècnic una màquina com és en León, que m´ajuda molt perquè quan patinam ens cobreix sempre, és com un coixí amb qui sempre comptam. I, després, hi ha en Toni que jo consider que és qui m´ha format, i que té la ràdio a les venes. Ell sap com enfocar les coses, fer-les naturals, perquè jo estic tan ficat en el dia a dia, que ell aporta la perspectiva necessària.

Defineix el directe.

El directe no admet cabòries, no admet que no estiguis ni aquí ni ara, i que no estiguis present.

És com el ioga?

Sí, perquè encara que portis problemes al cap, has d´estar pel que estàs. No hi ha cap concessió ni pietat. El directe és el directe, i t´hi has de deixar portar.

Crec que el tenc, però quin titular posaries a l´entrevista?

Quin tens tu?

«M´agradaria entrevistar en Carmelo».

Està molt bé. Me´n fii, de tu. També podria estar bé: «El directe no admet cabòries».