Na Marieta Cercaparaules cerca paraules. No és el començament de cap embarbussament. És una realitat. Na Marieta Cercaparaules, una pagesa ben eixerida que viu entre Sant Antoni i Sant Josep, cerca paraules gairebé oblidades amb l´ajuda dels alumnes de l´escola Sant Antoni. I és tan pinxa que ja n´ha arreplegat un bon parell al seu sac. Bé, als seus sacs, perquè na Marieta, que quan es tracta dels mots és molt ordenada, en té un per a cada lletra. I en ells és on els escolars del centre dipositen les paraules típiques de l´illa que han trobat. No és la famosa calaixera de mossèn Alcover i Francesc de Borja Moll, però s´hi acosta.
Aclucar, aquinetes i arruix són ja al sac de l´A. Baldraca, baula, born i bòtil al sac de la B. Catufes, capir, cassogues i cucó al de la C. I així volen continuar, any rere any, fins a omplir bé els sacs de totes les lletres. Algunes paraules, com catufes, no són normatives ni estan reconegudes al Diccionari Català-Valencià-Balear. És igual, na Marieta les recull, avisant, això sí, d´aquesta situació, explica Marta Vingut, especialista en pedagogia terapèutica del centre.
La idea va sorgir fa un temps, quan una coneguda de na Marieta, que havia marxat a Barcelona, va tornar a Eivissa. I na Marieta, en sentir-la parlar, va pensar que havia perdut moltes paraules eivissenques. Aquesta coneguda va pensar que tenia raó i, com treballa al centre, va decidir que entre les dos tractarien de recuperar-les. Totes dos expliquen que l´ús de la llengua ha de ser espontani i que hi ha coses, com aquestes paraules i expressions pròpies, que no és tan senzill d´incoporar a la parla habitual.
I és que na Marieta i la la professora eren velles amigues. Na Marieta portava ja molts temps a l´entrada de casa, de la seua àvia, Na Marieta és un ninot d´un metre d´alçada que pot adoptar diferents postures i que, des que es va involucrar a la vida del centre s´ha convertit en un personatge molt estimat.
Tant, que fins i tot alguns alumnes l´han dibuixat. O, com diu ella mateixa, li han «fet un retrat» en què li han trobat el costat bo i es veu «guapíssima i la mar de vitenca». Així ho assegura al seu bloc (http://marietacercaparaules.blogspot.com) on al llarg dels mesos ha anat explicant la seva recerca, volcant les paraules que ja té al sac i penjant alguns exercicis per a qui els vulgui fer. També aprofita per presentar-se: «Sóc una pagesa eivissenca, una mica majora, però ben vitenca! Sé una mica de lletra i m´encanta llegir en eivissenc i escriure endevinetes, historietes i embarbussaments enginyosos. Com a s´escola vos estimau molt sa llengua, he pensat que potser em voldríeu ajudar, i així hi podríem jugar tots junts. Si us hi animau, el primer que necessitam són paraules. Hem de cercar moltes paraules eivissenques, paraules antigues, paraules originals, paraules que sonin divertides i enginyoses. Fins i tot, podeu cercar barbarismes i trobar sa paraula correcta. M'ajudau?».
La cosa va prou bé. Aquest curs han arreplegat una trentena de paraules i confien en seguir-ne aconseguint moltes més. Una de les primeres, recorda va ser baldraca. De fet, va ser la paraula que varen emprar els alumnes de quart A per construir un embarbussament amb què presentar-se al concurs Rescatamots, organitzat per la Institució Francesc de Borja Moll. I varen guanyar! De premi els varen donar un Diccionari Català Valencià Balear i llibres de rondaies. «Me´n faré un bon fart de llegir històries i de cercar paraules», va assegurar na Marieta als alumnes, que varen rebre el premi de mans del filòleg Isidor Marí, moment en què molts d´ells varen descobrir que ell i el seu company d´UC, Joan Murenu, són els autors d´algunes de les cançons que sonen al centre mentre entren a les classes. Per anunciar el pati tenen uns ucs, matissa.
Cartes de na Marieta
Na Marieta s´estima molt els alumnes. Això tot i que li donen feina, ja que no només li deixen paraules al sac sinò que ella, de forma regular, els deixa exercicis i activitats per fer. Deu tenir una mica d´ànima de fameliar, aquesta Marieta. Se´ls estima tant que, quan pot, fins i tot els escriu cartes. Sí, talment com si fos la popular nina de Kafka. Una d´elles, recorda Marta, passat Nadals.
«He passat ses festes ben entretinguda cuidant es anyellets que varen néixer poc abans de festes. Són molt polidois. Es passen es dia jugant, fent bots i bels, i m´encanta observar-los correguent per ses feixes i saltant ses parets, -excepte quan es passen sa paret de sa partió, és clar!, que llavor sóc jo qui ha de sortir correguent. Sempre m´ha agradat ser pastora, però és una feina molt exigent. Avui dia ses al·lotes joves van as gimnàs a posar-se en forma -bé, no totes-però jo també faig manteniment físic i tenc es meu gimnàs personal: es camp. És molt més rústic, això sí, però igual d´efectiu o més. He de dir, però, que ja m´ha anat bé fer una mica de gimnasi per fer baixar sa salsa i es bescuit, que aquestes festes me n´he fet un bon fart».
Descobrir les parauls pròpies, explica la professora, va més enllà d´aprendre una llengua. Tot i que, en principi, la idea era trobar només paraules pròpies d´Eivissa, finalment n´han inclós algunes d´altres indrets. Per Nadal, recorda, varen incloure la paraula salsa. Molts alumnes desconeixien el dolç típic de les festes a les Pitiüses. Descobrir aquest mot, saber què significava, els va servir per aprendre una mica més sobre la cultura i les tradicions de les illes. I per despertar-los la curiositat. I les ganes de tastar-la. Amb la llengua. Per si els alumnes llegeixen aquest diari, na Marieta els envia un missatge: «Al·lots i al·lotes, que passeu un bon estiu. Descansau, llegiu molt i no faceu melindros. Jo me qued aquí a s´ombreta enfeinada encordant cadires. Au, idò! Fins a tornar!».
