«El ritual de cuinar per a mi o per als demés és una teràpia»

Va ser l´eclosió d´un moment molt especial, feia temps que m´havia adonat que a la cuina m´ho passava bomba però és cert que hi va haver un detonant.

Què va passar?

Sempre havia cuinat per als amics però un bon dia, en una trobada, em vaig adonar que ningú havia preparat res per menjar, que tothom donava per fet que d´això me n´encarregava jo i ho vaig veure clar, m´hi havia de dedicar d'alguna manera.

Què és el que més t´agrada del món de la cuina?

El ritual que comporta...

Explica't.

Hi ha molta gent que es pensa que el procés de cuinar un plat comença a la cuina i no és així. El procés comença al mercat del teu barri o al supermercat que tens més aprop. Comença en aquell moment en què has de decidir quins ingredients comprar.

Però s'acaba a la cuina...

No, continua a la cuina amb una copa de vi mentre treballes el plat i el procés acaba quan te´l menges. Per mi el ritual de cuinar per a mi o per als demés és una teràpia.

T'agrada més cuinar o menjar?

(Es fa un silenci) Ostres... bona pregunta... és que m'agrada tot el comporta el món de la gastronomia... menjar, les fires, les revistes, els esdeveniments, és un tot.

Tens més de 2.000 seguidors a ´Instagram´, et consideres una "Influencer"?

No, no m´ho consider perquè això voldria dir que la gent fa coses perquè les faig jo i no és el cas, però si que m'agrada molt estar dins de tot el "mundillo foodie" de les xarxes, hi he après moltes coses i he agafat moltes idees.

I aquestes idees les podem trobar al teu bloc?

Si, per suposat, tot i que només hi penj les idees que m'agraden o que acaben sortint bé.

N´hi ha que surten malament?

Clar, moltes, moltíssimes acaben sortint malament però no les penj perquè vull que la gent que entri al bloc hi trobi coses útils i bones. No vull ensenyar a ningú a fer un desastre a la cuina, això m´ho qued per mi (riu)

Dines a casa o a la feina?

A la feina! (treballa a Diario de Ibiza) i molts dels meus companys mengen tuppers de Puré de Palabras cada dia!

De veritat?

Si! Cuinar no agrada a tothom i un dia, una companya de feina em va dir que els meus tuppers tenien molt bona pinta.

I vas deixar que el provàs...

Exacte! I des de llavors que gairebé cada dia molts dels meus companys dinen el mateix tupper que jo.

A mi no em fascina cuinar però a més, em costa trobar temps per fer-ho. Tu d'on el treus?

La clau és organitzar-se. Tots intentam fer allò que més ens agrada quan sortim de treballar, a tu potser el que més t´agrada és anar a fer una canya...

Com ho saps?

A mi una de les coses que més m´agrada fer quan arrib a casa és imaginar la cara de la gent que provarà el meu menjar a l´endemà, que llegirà la recepta del plat al bloc o que em seguirà a les xarxes quan vegin la foto.

Menjar de tupper a la feina és el futur que ens espera?

És el present. Però no té perquè ser negatiu. Hi ha molta gent que valora molt positivament poder sortir de treballar havent dinat o molta gent que no necessita marxar fins a casa per fer un break. El temps que s´estalvien el guanyen per una altra banda.

Per cuinar per exemple...

Exacte, jo segur que sí (riu)

I què diries a totes les persones que no saben sortir de la pasta i l'arròs?

Potser la millor opció és incloure més llegums i verdures a la nostra dieta diària.

Tens algun truc per tots aquells que moltes vegades ens oblidam el dinar a casa?

Un gran truc és tenir sempre en un calaix de l'oficina una llauna de tonyina, una mica d´arròs balsàmic i de pisto. Axí podràs dinar un plat equilibrat i fet al moment.

Quin és el tupper ideal?

El millor és tenir un plat a l´oficina i quan arribi l'hora de dinar hi aboques tot el menjar. Els tuppers enganyen molt!

Tens receptes per dinar a la feina?

Si! Al bloc hi tinc una categoria que es diu recetas e ideas para llevar comida al trabajo!