«L´art és una obsessió»

L´artesania és fer un objecte i repetir-lo molts cops i l´art és una investigació dels procediments i l´objecte final no sempre es repeteix.

La gent que veu l´objecte final és conscient de tot el que hi ha abans? D´aquesta investigació?

Molts cops no. En el meu cas és la part més important. L´obra final és una cosa més, però el més interessant és el procés i com arribes a això.

Com se li explica això a la gent que veu les obres?

És complicat. Treball molt des d´elements conceptuals, però m´agrada molt la matèria. I per això la faig servir. Avui en dia hi ha molt d´art conceptual en què l´objecte és el de menys, el que importa és el que hi ha darrera. La matèria té importància però sense deixar de banda el concepte. En base als conceptes desenvolupes tota la feina teòrica per arribar a la matèria.

Sempre s´arriba a la matèria o hi ha moltes vies mortes en la investigació?

Hi ha moltes descartades, coses que es queden a la llibreta i que no surten mai, o que serveixen més endavant per a un altre projecte. Al final és un procés d´investigació que mai atura. Comença, però mai no saps si acabarà o si tendrà un final.

Els artistes manteniu l´obsessió del concepte? Treballau sempre sobre la mateixa idea?

No té perquè. Igual sí acaba sent quasi una obsessió. Investigues sobre això i li dones voltes i voltes, és un procès. Potser en un parell de dies me cans d´això i treball sobre una altra cosa. Ara treball molt sobre el canvi i la transformació a diferents nivells, també m´inspir molt en la natura, en el terme fractal. M´interessa molt com els patrons de la natura es repeteixen. Ajuntant els dos elements vaig investigant.

D´on surt el títol de l´exposició: ´Transmutación´?

D´estar investigant en aquests conceptes de canvi i transformació. La primera exposició en solitari es deia ´Ritual´. Per a mi els rituals de la pehistòria i els xamans, aquest món espiritual, m´inspira. D´aquí surt. Volia anar una mica més enllà, buscar la forma de representar un canvi, passar de boix a adult, sanar-se€ Hi ha moltes obres que es repeteixen en aquesta exposició, però amb un concepte més ampli.

Els humans seguim preocupant-nos pel mateix que a la Prehistòria?

Crec que sí, està clar que som diferents, però les coses, les necessitats bàsiques, són les mateixes, no han canviat. Ara tenim altres tipus de preocupacions molt menys importants, però al cap i a la fi estam amb la mateixa idea. A una altra escala, però el mateix.

Tens visites escolars. Et sorprèn com els boixos veuen les obres?

Em va fascinar, però no em van fer cap pregunta que em deixàs trastocat. Que empràs terra els va sorprendre, que hi hagués terra a la sala. ´Per a què serveix?´, em preguntaven. També els interessava molt com podia canviar una cosa de color si era tota l´estona la mateixa cosa.

I els vas ensenyar el truc?

Sí, clar que sí.

Els adults i els boixos veuen les obres de forma diferent?

M´he trobat de tot. Hi ha boixos que no els interessa gens l´art, encara que els crida l´atenció perquè no és un quadre, és diferent al que esperaven i això ja els captiva. Els adults graten una mica més, a molts els interessa a nivell conceptual, de les tècniques.

O sigui, que els adults sí que t´han fregit a preguntes.

Sí, sobre com he fet això o allò altre.

Es pot viure de l´art?

Doncs és molt complicat. Manca molta difussió i molt recolzament tant des de les institucions com privat. Crec que hi ha molta gent que ho fa, però no massa. És una feina molt dura i has d´estar tots els dies treballant, mostrant obra, movent-te d´un costat a l´altre, fins que les teues obres preguin la metxa i sigui viral. És complicat.

Fins que et retirin una obra d´ARCO?

No cal que sigui ARCO, hi ha moltes fires molt més interessants, però al final, si vols viure de l´art t´has de ficar al mercat.

Ara mateix, en pots viure?

Va sorgint algun encàrrec de forja i els vaig fent pèrquè donen sous. No me dóna per viure esplèndidament, però sí per sobreviure. Ara estic vivint amb ma mare i és més fàcil.

Com et va donar per la forja, un ofici antic?

A l´Escola d´Arts vaig fer el Batxillerat i allà estan els tallers de forja i ebenisteria. Em va cridar l´atenció, vaig veure com es treballava. La màgia del metall€ L´escalfes, el modeles i després, quan es refreda, no hi ha qui el mogui. És molt potent a nivell artístic. Després del Batxillerat no tenia molt clar què fer i m´hi vaig quedar un any. Quan vaig veure que m´agradava l´escultura, vaig marxar i quan vaig acabar escultura vaig tornar a acabar forja. M´agrada. Treball també la fusta, la pedra... Qualsevol material és un llenguatge i com més materials puguis treballar, més recursos tens a l´hora de parlar.

Un artista sempre vol dir algunja cosa?

No sempre. En el meu cas sí, però intent buscar alguna cosa que sigui estètica. M´agrada. Vull que les meues obres siguin estètiques, però també vull que hi hagi on gratar i que es vegi alguna cosa més que una cosa polida.

La gent entén els missatges o cadascú crea el seu propi discurs?

Hi ha de tot. Algunes persones sí entenen algunes coses de les que vull parlar, però tampoc és necessari. Al final el que importa és que t´arribi. Utilitz elements molt clars, crec que es sobreentén allò que vull dir.

Creus que els missatges aniran complicant-se amb l´edat?

No ho sé, no sabria dir-te€ Busc elements que siguin molt clars i després faig el meu món al voltant, com les cadenes d´ADN. Tothom sap què són, fins i tot els boixos, i són coses molt clares. Després, potser el missatge que hi ha al darrere és una mica més complicat.

En què estàs ara?

Tenc un parell de projectes, un encàrrec i no deix de donar voltes a les idees. Sempre estic investigant i ara també vull aprendre coses d´art tecnològic per mesclar l´audiovisual amb l´escultura i la pintura. Donar una passeta més.

En algun moment deixes de pensar? Com descanses?

Al final, es quasi una obsessió, la feina artística. Quan tens una idea i t´inspira per fer una altra, no pots aturar, i com és divertit... El més cansat és quan tens una exposició d´aquí a un mes i tens tot l´estrès d´arribar a temps.