Barri, sa Peixeteria i Pepri

El catedràtic de projectes de l’escola tècnica d’arquitectura superior de Madrid (ETSAM) Sr. Emilio Tuñón Álvarez, arquitecte de reconegut prestigi, ens va exposar a la seu del COAIB delegació a Eivissa-Formentera, que no demarcació, sa conferència titulada ‘So i sentit, quatre obres a Càceres’. Citant aquí i primerament que ha estat un honor que el doctor Emilio Tuñón ens presentés algunes de les seves obres a Eivissa. Articulista d’arquitectura, d’urbanisme i professor en diverses universitats: en la Jean Labatut, en la Princeton School of Architecture (2008-2010), en la Eliot Noyesa Harvard Graduate School of Design (2006), així com professor convidat en la Ecole Polytechnique Fédérale de Lausanne (2005) i la Frankfurt Städelschule (1997-1998)

Ha estat guardonat amb nombrosos premis, com el Premi Nacional d’Arquitectura, el Premi d’Arquitectura Nova Bauhaus del CSAE, el 4 RIBA International Fellowship, el Premi d’Arquitectura Espanyola 2003, el premi Mies van der Rohe, el Premi d’Arquitectura de la Unió Europea 2007, la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles arts 2014, el Premi d’Arquitectura Espanyola 2022, entre altres.

A la conferència presentada (Conferència Emilio Tuñón en la Demarcació d’Eivissa i Formentera del COAIB. 15 de febrer de 2024 - YouTube) ens va explicar quatre de les seves obres construïdes i captivadores al centre històric de la ciutat de Càceres: el Relais Chateaux Atri, la reforma de la casa-palau Parets Saavedra, la casa de pedra i el Museu d’Art Contemporani Helga de Alvear. Obres que suposen quatre interpretacions actuals, modernes, sobre les intervencions sobre l’existent, patrimoni, sobre l’enteniment de l’arquitectura com a art, sobre la continuïtat i la discontinuïtat a la ciutat, sobre la igualtat i la diversitat de les estructures constructives al llarg del temps, així com sobre les condicions de la memòria en la complexa ciutat patrimonial de Càceres.

Va descriure les dificultats que van tenir amb els projectes, sobretot a la primera obra, per qüestions relacionades amb les normatives patrimonials i també socials (es van recollir signatures per a impedir-ne la construcció).

Ens va evocar en escoltar-lo a actuacions polèmiques al nostre propi àmbit, com va ser l’escala d’accés al Castell, les actuacions en el port, o el procedir al mateix Castell, o també la dialèctica actual sobre recuperació del Mercat Vell i de sa Peixateria. Edificacions protegides per la normativa del Pla Especial de Protecció i Reforma Interior (Pepri) de sa Penya-la Marina-i zona d’Eixamples com a equipaments amb els seus propis usos. Això implica protegir els seus usos principals, encara que en el desenvolupament i gestió núm. 16 del Pepri s’exposi que es rehabilitarà el Mercat des Peix, instal·lació d’un Centre Social i una estació transformadora de baixa tensió. Apuntar que recollir solament les expressions que convinguin de la unitat d’actuació citada opino que no serien les pertinents, sinó allò que veritablement necessita i sigui necessari per al barri, per als seus residents i per a l’estructura urbana, un barri analitzat, estudiat i aprovat pel Pepri és el que correspon. També ens diu el Pepri que es creés un Centre Cívic en sa Pedrera (el redactor del Pepri Raimon Torres va deixar el projecte redactat a l’ajuntament, el qual no ha estat tramitat encara). Un Centre Cívic, equipament, adjunt al Centre Artesanal de sa Pedrera actual (el qual es va projectar considerant la continuïtat amb el Centre Cívic o Social). Y, si es busqués altres solucions motivades per un desfasament temporal, o no pertinents actualment o altres causes pel barri, tal vegada s’haurien de plantejar-se modificant la normativa actual del Pepri perquè així hi puguin participar tots els ciutadans.

Una gran Sala Polivalent, Centre Cultural o Centre d’Atracció Cultural al centre històric, patrimonial si són necessàries a la ciutat potser es podria plantejar a una altra ubicació. Com, tal vegada, la rehabilitació de la plaça Reina Sofia condicionant-la per a aquests usos en planta i amb una plaça a coberta, donats els desnivells del terreny actuals per a configurar ambdós espais. Considerant que un concurs arquitectònic ens oferiria solucions notables pel lloc. Seguin com a exemple les solucions mostrades al concurs-premis Europan-17 pels 170 habitatges socials al barri de Ca n’Escandell, guanyat per un estudi eivissenc d’entre vint-i-sis equips de tota Europa (Projecte que es pot contemplar en l’exposició en el col·legi d’arquitectes en Dalt Vila).

Al final de sa xarrada es va preguntar al professor diverses qüestions sobre aspectes del cas antic de Càceres, com si posseeix vida ciutadana pròpia o solament turística, comentant que sí que s’està recuperant notablement amb les diferents intervencions públiques i també privades, els ciutadans tornen a viure al barri del cas antic de la ciutat. 

Ens va citar una característica, detall del Pla de Càceres que a més de rehabilitació patrimonial inclou i es titula Pla de Revitalització. Consultat per la ciutat patrimonial d’Eivissa va ressenyar que troba semblances, encara que sense l’embranzida turística insular.

Finalitzem aquesta ressenya exposant que el barri antic de sa Penya-la Marina-Vara de Rey cal que tingui les seves infraestructures, equipaments i serveis, com ens exposa el Pepri, perquè el veïnat pugui posseir les mateixes condicions que qualsevol altre barri de la ciutat i no solament turístic com al port. Barri, Sa Peixeteria i Pepri, un tractament consensuat per a un millor barri.