Agraïment de la família de na Margalida de Can Xinxó

Imagen de archivo del hospital Can Misses

Imagen de archivo del hospital Can Misses / DI

Fa poc temps vaig llegir la novel·la ‘Les gratituds’, de Delphine De Vigan. És una obra hermosa i delicada que reflexiona sobre el fet d’agrair. Comença fent-nos pensar en les vegades que pronunciam el mot gràcies i de les poques en què ho feim atenent al valor de la gratitud. Aquest escrit vol ser un agraïment sincer a totes les persones que ens han ofert el seu ajut, la seva atenció, el seu acompanyament, la seva amistat, la seva cura… al llarg d’un temps difícil degut a la malaltia de la persona estimada. 

Des d’aquestes línies volem expressar el nostre agraïment a l’equip d’infermeria de l’Hospital de Dia Oncològic de Can Misses per la seva amabilitat, professionalitat i cura a l’hora d’atendre la nostra mare. La nostra gratitud a les oncòlogues i oncòlegs que l’han atès intentant donar resposta i cercant els tractaments més efectius; especialment a Iria González, Alicia Quílez i Carlos Rodríguez, que han estat les doctores i doctor de referència al llarg d’aquests anys. Als professionals de la Unitat d’Hospitalització a Domicili i de Cures Pal·liatives per la seva proximitat, per la familiaritat, l’atenció, el suport i el tracte rebut. A APAAC (Associació Pitiüsa d’Ajuda a Afectats de Càncer) per facilitar l’accés a material ortopèdic quan la malaltia fa la persona cada vegada més vulnerable i dependent, i per la seva disponibilitat en tot moment.

En un procés com el que ens ha tocat viure, la família i les amistats són una bastida fonamental. Hem rebut estima de múltiples maneres i per això, amb la nostra estima recíproca, GRÀCIES per la vostra calidesa i temps compartit. 

La nostra gratitud la feim extensiva també a totes les persones que ens heu acompanyat en el comiat de la nostra mare amb el vostre afecte i mostres de condol.

En una època de temps escàs i esquiu, d’ocupació constant, d’ansietat, de digitalització que pot arribar a ser opressiva i d’aparença..., la paraula atenta, l’escolta, el somriure, el gest amable i la conversa distesa esdevenen un bé que cal cultivar i saber agrair. I aquest bé és el que hem pogut i sabut compartir.

Neus Cardona Ribas, Toni i Hannhah (fills i néta de Margalida Ribas Marí). Eivissa.